Política Última actualització Dimecres, 27 de gener de 2010 10:27 h

Qui hi guanya a Ascó?

Privilegis locals i efectes 'supramunicipals' centren la polèmica sobre la instal·lació del MTC

El debat generat per la polèmica de la candidatura d'Ascó a la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) ha caigut en la bipolarització entorn a qüestions d'àmbit local i qüestions d'àmbit autonòmic. Per una banda, segons informa el Periódico, Ascó és un dels pobles més rics de Catalunya gràcies als dos reactors nuclears que bateguen a prop del riu. Això ha provocat que el pressupost municipal sigui d'11,2 milions d'euros el 2009, equiparant-se així amb les localitats que tenen una població de més de 10.000 habitants quan la realitat local és de 1.600 veïns censats i només de 1.000 que hi habiten. La instal·lació del cementiri, a més, tal i com va assegurar l'alcalde del municipi, Rafael Vidal (CiU), podria ampliar les 'garanties de futur'. Tot i això, el Govern considera que aquesta 'és una decisió que va més enllà del terme municipal d'Ascó' i que tot i l'acord de l'ajuntament, cal estimar que 'hi ha un posicionament contrari molt viu i molt actiu a la Ribera d'Ebre i al conjunt de les Terres de l'Ebre'. Per tant, el vicepresident va demanar ahir al Ministeri d'Indústria que no enviï el magatzem a Ascó apel·lant a la manca de consens polític i social.

Pel que fa a aquest desfasament entre empadronats i residents d'Ascó, els veïns expliquen que 'molts s'empadronen per beneficiar-se dels avantatges que ofereix l'Ajuntament'. Tot i això, consideren que no és raó suficient per demanar el magatzem nuclear. Altres opinen que els beneficis econòmics no justifiquen el risc al qual estan exposats, tot assegurant que 'aquí tenim de tot, les nuclears, els residus de Flix i Tivissa i ara tindrem el cementiri atòmic'. Així llavors, inclús dintre del mateix Ascó son moltes les veus dissidents que s'han alçat en contra de la decisió de l'alcalde, a qui acusen de mirar-se el propi mèlic com a única raó per explicar que l'Ajuntament assumeixi 'un nivell de confrontació institucional tan elevat'.

Rafael Vidal, conscient de les crítiques sorgides entre la societat civil i els càrrecs electes pel fet que un únic plenari pugui decidir sobre aquesta candidatura, ha justificat la decisió tot recordant que les Terres de l'Ebre 'sempre s'han queixat de la manca d'inversions' i ha afirmat que 'el repte de l'equip de govern és revertir les inversions en benefici de tota la comarca'. A més, Vidal s'ha escudat tot dient que la posició de l'Ajuntament és 'totalment democràtica' i que la candidatura és només el 'punt inicial' d'un procés que haurà de decidir-se al si del govern espanyol.

---

Notícies relacionades