Política Última actualització Diumenge, 31 de gener de 2010 05:00 h

Les circumscripcions esberlen Reagrupament

Carretero hauria volgut confeccionar les llistes en una sola votació · 'Els candidats seran escollits en un procés de primàries per tots els associats de la circumscripció electoral corresponent', diuen els estatuts · Dilluns, reunió d'urgència

Un reagrupat de Barcelona pot escollir el candidat de Lleida? O és el reagrupat de Lleida el que ha de decidir el seu candidat? Sembla ser que aquesta discussió és la que ha esberlat Reagrupament. La dimissió de Joan Carretero, de Rut Carandell i d'onze membres més de l'executiva ha colpit les bases de la formació. El que va començar com un simple estira-i-arronsa entre dues concepcions diferents d'entendre l'estructura del partit hauria estat el que ha acabat per fer-lo entrar en crisi. L'executiva es va reunir ahir extraordinàriament amb la intenció de definir com es confeccionarien les llistes al Parlament: feia dies que l'entitat debatia entre la possibilitat que tots els reagrupats confeccionessin totes les llistes -que un gironí decidís el candidat de Tarragona, per exemple- o bé que els reagrupats de cada circumscripció confeccionessin la seva pròpia candidatura. La primera postura, defensada per Carretero i Carandell, tot i ser contrària als estuts (pdf) aprovats a l'assemblea, comptava amb el vist-i-plau de la majoria de la direcció. És per això que aquest grup hauria intentat forçar la dimissió dels partidaris d'eleccions territorials -Emili Valdero, Jaume Renyer, Albert Pereira i Francesc Abad, minoritaris a la junta però amb ampli suport territorial-, que haurien esgrimit els estatuts per defensar el seu punt de vista. La reunió hauria estat tant tensa que, després d'un xoc frontal, Carretero i companyia haurien decidit de dimitir. De l'executiva en concret o de Reagrupament en general, segons unes o altres fonts.

Un reagrupat de Barcelona pot escollir el candidat de Tarragona? Un reagrupat de Tarragona pot escollir el de Barcelona? Sí i no. Si l'elecció de candidats es fa per circumscripció única, els reagrupats de Barcelona -en tant que són majoria- escolliran els candidats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, mentre que els reagrupats de Girona, Lleida i Tarragona, a la pràctica, no escolliran res. Si l'elecció és per cada una de les circumscripcions, els reagrupats de Girona, Lleida i Tarragona guanyen més poder de decisió.

Durant tot el gener, els diferents coordinadors comarcals i territorials s'han hagut de posicionar a favor d'una o altra concepció. La majoria havien optat per cenyir-se als estatuts. Entenien que l'elecció per circumscripcions era la millor manera per a evitar que candidats mal vistos a cada territori acabessin formant part de la llista sense merèixer-s'ho. És a dir, que si un lleidatà que tota la vida ha generat tensions al Segrià aconseguia fer-se simpàtic a la majoria de militants de Barcelona i aquests l'acabaven nomenant candidat per Lleida, no hi hauria cap elector de les terres de Ponent que li faria confiança.

Carretero, Carandell i la resta de dirigents creien que l'elecció territorial copiava mimèticament el sistema dels partits convencionals, on els aparells territorials tenen tanta força que arriben a contradir la direcció nacional, situació que haurien volgut evitar de totes totes.

Aquests tretze dirigents haurien intentat forçar l'abandó de Valdero, Renyer, Pereira i Abad, que s'haurien mantingut ferms en la defensa dels estatuts aprovats pel conjunt de la militància. L'avui.cat informava ahir que Josep Anton Nus, el popular regidor de TV3, tenia una posició intermitja en el conflicte, però que finalment s'hauria decantat per ser fidel als estatuts.

De fet, l'article 4.2.a. explica clarament que 'els candidats en cada circumscripció electoral seran escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament Independentista de la circumscripció electoral corresponent'. Això és: a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Valdero, Renyer, Pereira i Abad entenien que les primàries s'havien de celebrar a cada una de les quatre circumscripcions electorals, mentre que els altres tretze dirigents apostaven per una única assemblea el 21 de març a Barcelona. Carretero hauria concebut l'assemblea de Barcelona amb un doble objectiu: d'una banda, hauria tingut una logística més fàcil per a una formació encara incipient -una sola votació en comptes de quatre-, alhora que hauria aconseguit un ressò mediàtic molt més notable, mirant així de projectar els candidats de Reagrupament a tots els mitjans de comunicació nacionals.

Carretero hauria demanat de passar per alt el punt 4.2.a. dels estatuts, petició que els quatre dirigents haurien rebutjat. Aquí s'hauria produït un trencament de la confiança entre els dos blocs, necessària per al bon govern de la formació, motiu pel qual els contraris als estatuts haurien decidit d'abandonar l'executiva.

Baixar del núvol
Un dels pocs dirigents que s'ha pronunciat públicament després de la reunió extraordinària ha estat Josep Sort, que ha escrit un breu i enigmàtic apunt al seu blog personal: 'Quico, ja he baixat del núvol! Ha estat bonic mentre ha durat...', possiblement referint-se a Francesc Abad.

Un altre dels reagrupats que s'ha fet sentir a la blogosfera ha estat Salvador Garcia, que afirma: 'El que tinc clar és que el líder és el Joan, perquè així ho vam votar tots els associats, i que sense ell no hi ha projecte. I que a tot arreu cal algú que mani, que prengui decisions, que l'encerti i que s'equivoqui i que en conseqüència, quan arribi el moment, se'l renovi o se'l substitueixi. I que si hi ha un enfrontament de 14 a 4, si pot ser no plega ningú, però en tot cas pleguen els 4, no els 14.'

Guanys i pèrdues
La pregunta que força reagrupats es fan ara és si aquest és realment el motiu de la desavinença o n'hi ha d'altres de més forts que hagin empès Carretero i la resta de dirigents a abandonar l'executiva. No acaben d'entendre què hi guanya o què hi perden els tretze dimissionaris podent escollir només els candidats de la seva circumscripció o els de les quatre. O si els guanys i les pèrdues que genera un o altre sistema arriben a ser tant notables com per trencar la baralla si la formació no pren la decisió que ells creuen oportuna.

Dilluns, reunió extraordinària
Els ara per ara cinc membres de l'executiva de Reagrupament ja han convocat per a dilluns una reunió d'urgència amb el conjunt de dirigents comarcals i territorials per a explicar-los en quin punt es troba el conflicte i decidir entre tots plegats quins passos s'han de seguir.