El ple sobre l'Estatut al TC continua en llista d'espera
La clau de la volta segueix en mans del membre progressista Manuel Aragón i del conservador Guillermo Jiménez
La presidenta del Tribunal Constitucional (TC), Maria Emília Casas, continua sense convocar el ple on es podria posar punt i final als tres anys i mig de deliberacions sobre l'Estatut de Catalunya. Segons apunten fonts del TC, Casas no ha introduït cap sessió plenària a l'agenda d'aquesta setmana, en què els magistrats continuen reunint-se en grups reduïts per provar d'acostar posicions en elements essencials del text. La clau de volta continua en mans dels magistrats Manuel Aragón, membre díscol del sector progressista, i el vicepresident del TC, Guillermo Jiménez, del sector conservador.
Sense data ni previsió. Els membres del TC han deixat enrere les setmanes de Nadal i cap d'any, quan van intensificar les tasques i semblava que s'accelerava la resolució, i mantenen l'enroc que es perpetua des de l'inici del procés i la recusació del progressista Pablo Pérez Tremps. Amb l'empat sobre la taula, la presidenta del TC es nega a fer servir el seu vot de qualitat i els magistrats conservadors es neguen a avalar el dictamen de la ponent Elisa Pérez-Vera.Mentrestant els jutges mantenen el model de discussió que es va posar en marxa abans de cap d'any, i es reuneixen en grups reduïts de dos o tres jutges per provar d'acostar posicions en aspectes concrets del text. El model havia de permetre ampliar després aquests hipotètics acords a la resta dels membres del TC, però de moment no ha transcendit que s'hagin fet passos endavant.
Dues setmanes enrere, directe!cat ja va informar al voltant d'aquesta pròrroga en la convocatòria del ple que podria posar punt i final a tres anys i mig de deliberacions. La clau de la volta la continuen tenint el magistrat progressista Manuel Aragón, que s'ha alineat amb les postures conservadores en qüestions fonamentals del text, i el vicepresident del TC Guillermo Jiménez, que tot i que consta al sector conservador (va ser nomenat a proposta del PP), podria veure amb bons ulls una sentència que conjugués els postulats de les dues parts.