Política Última actualització Dimecres, 3 de febrer de 2010 05:00 h

La llei de vegueries no apaga les discrepàncies a les demarcacions

El Penedès, Amposta i Lleida no aproven el 'sí' del Govern a la nova organització territorial de Catalunya

Una part del territori català ja ha fet sentir la veu contrària a la llei que estableix la nova ordenació territorial de Catalunya amb set vegueries que ha estat aprovada pel Govern aquests dimarts i que queda a l'espera de ser tramitada en urgència al Parlament. L'acord, però, no ha apagat  les discrepàncies territorials que desperta el text i que han estat a l'ordre del dia els últims mesos. La Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP), que reclama la creació d'una vegueria al Penedès, ha valorat la fita com una 'traïció' i ha anunciat que utilitzaran 'totes les vies' per incloure una esmena que 'modifiqui' l'avantprojecte de llei a fi d'aconseguir la vuitena vegueria. L'Alcalde d'Amposta, per la seva banda, ha carregat durament contra l'acord del Govern i l'ha qualificat de 'cortina de fum' per 'emmascarar' la manca d'inversions públiques a les Terres de l'Ebre durant els últims anys. A Lleida, en canvi, les queixes han estat més dèbils i l'alcalde Àngel Ros s'ha limitat a insistir en la unitat de Lleida i el Pirineu de cara el proper tràmit parlamentari i a reclamar més consens territorial, tot i que ha estimat positiu el fet 'que no se superposin institucions'.

El Penedès s'arma per la vuitena vagueria
La Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP) que reclama la creació de la vegueria Penedès ha afirmat que intentaran donar una resposta 'contundent' al què ha valorat com una 'traïció' al territori pel fet que la nova ordenació territorial no contempla la vegueria del Penedès. Fèlix Simon, portaveu de la PVP, ha afirmat que intentaran aconseguir el 'consens necessari' per part dels partits per incloure una esmena que 'modifiqui' l'avantprojecte de llei i aprovar, finalment, la llei amb 'vuit vegueries'. La PVP no descarta dur a terme mobilitzacions, ja que com ha afirmat Simon han d'utilitzar 'totes les vies'.

Amposta veu l'acord com una 'cortina de fum'
L'alcalde d'Amposta, el convergent Manel Ferré, ha carregat durament contra la llei recentment aprovada i l'ha qualificat de 'cortina de fum' per 'emmascarar' la manca d'inversions públiques a les Terres de l'Ebre durant els últims anys. Ferré s'ha mostrat decebut perquè, assegura, el Govern no ha endegat en cap moment un procés de diàleg territorial previ a l'aprovació on les ciutat posessin sobre la taula 'les seves legítimes aspiracions'. Confiat que la llei no prosperarà al Parlament, l'alcalde no s'ha tancat a negociar però alerta que la vegueria superposarà un nou nivell administratiu i podria fer perdre inversions a les Terres de l'Ebre.

Lleida vol unitat amb el Pirineu
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, reivindica la unitat del territori de Lleida i el Pirineu, tal com està organitzat dins de Catalunya actualment. Ros afirma que l'actual organització correspon a criteris històrics, culturals i econòmics 'racionals' i afirma que Lleida és la ciutat que vertebra aquest territori. La divisió per vegueries  divideix el territori de Lleida en dues parts entre les comarques de la plana i el Pirineu. Ros confia en que durant el tràmit parlamentari es podrà canviar aquesta divisió per mantenir la unitat territorial. Per altra banda, Ros veu positiu el fet que no se superposin institucions però també reclama més consens territorial.

El Fòrum Comarcal hi veu una 'llei coixa'
El president del Fòrum Comarcal de l'Associació Catalana de Municipis, Jordi Xargay, també ha rebutjat la llei i ha considerat que ha estat 'precipitada' i que no compta 'amb prou consens del territori'. Per Xargay, la llei 'queda coixa' perquè no determina quin serà el paper dels consells comarcals. 'Es tracta d'un error greu que s'ha d'esmenar', ha afirmat el president que també recela de 'les diferències importants' que es marca entre l'àrea metropolitana de Barcelona i la resta del país. Xargay ha dit també que la llei hauria de 'definir millor' els límits territorials i les competències. El Fòrum Comarcal representa a 40 de 41 dels consells comarcal de Catalunya.

---

Notícies relacionades