Mor l'escriptora Teresa Pàmies
Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el premi d'Honor de les Lletres Catalanes
L'escriptora Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) ha mort aquest dimarts a l'edat de 92 anys. Col·laboradora de diferents publicacions, com el diari 'Avui' des dels seus inicis, 'El Temps' i Catalunya Ràdio, entre d'altres; és autora de 'Quan érem capitans' (1974), 'Va ploure tot el dia' (1975), 'Memòria dels morts' (1981), 'Cartes al fill recluta' (1984) i 'Jardí enfonsat' (1995), premi de la Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció del 1995, així com 'Cròniques de comiat' (2000). Teresa Pàmies era mare del també escriptor Sergi Pàmies i vídua de l'exsecretari general del PSUC Gregorio López Raimundo.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha expressat "en nom del poble de Catalunya" el condol per la mort aquest dimarts de Teresa Pàmies, a qui ha definit com "una escriptora i activista compromesa amb la causa de la nació catalana i la justícia social", "una autora que no va dexar mai de conrear la nostra llengua, ni tan sols en els anys més durs de l'exili". Així mateix, ha afirmat que Pàmies "ha representat la continuïtat de la Catalunya d'abans de la guerra de 1936-1939, un dels fils que va relligar les tradicions d'un país que va córrer un perill molt gran de trencar-se i de no continuar".D'altra banda, Òmnium Cultural ha lamentat la mort de l'escriptora i n'ha destacat la importància de la seva obra. Per l'entitat, Pàmies "va ser una de veus més importants de la prosa memorialista del país al segle XX i es va erigir en una narradora de qualitat indiscutible en un període en què la literatura feta per dones no era habitual". A més, afirma que "serà recordada també pel seu compromís polític inalterable amb el país i amb els ideals de la justícia social". "El seu nom és doncs sinònim de fermesa", manifesta.