Política Última actualització Dijous, 4 de febrer de 2010 16:39 h

Catalunya, Balears, País Basc i Galícia demanen que no s'obviï el multilingüisme de l'agenda de la UE

L'esborrany de l'estratègia econòmica europea fins el 2020 no contempla fomentar la diversitat lingüística

Els governs de Catalunya, País Basc, Balears i Galícia faran pressió conjunta perquè la Comissió Europea (CE) afegeixi el multilingüisme a l'agenda econòmica del 2020. 'Seria un mal negoci no incloure el multilingüisme a l'agenda de la Comissió', ha destacat el secretari general de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, qui s'ha reunit aquest dijous a París amb els seus homòlegs del País Basc i Balears per renovar el compromís de pressionar conjuntament a la UE i per tractat l'encaix de les respectives llengües dins l'Estat. Joan també ha criticat l'Oficina de les Llengües que va crear Zapatero a la UE, que ha titllat de 'decorativa' La reunió, que no ha comptat amb membres de la Generalitat valenciana, s'ha celebrat en el marc de la fira Expolangues, a París, en què el català és llengua convidada d'honor.

'L'economia europea funcionarà d'una manera o d'una altra segons quina sensibilitat hi hagi respecte al multilingüisme i a les llengües que actualment no són oficials de la UE', ha explicat Joan després de la reunió celebrada a la delegació de la Generalitat de Catalunya a la capital francesa. Els quatre executius es queixen que el multilingüisme no forma part de l'esborrany de la nova estratègia econòmica europea 2020, que ha d'actualitzar l'Agenda de Lisboa de l'any 2000 i que ha de marcar les línies d'actuació del bloc comunitari en matèria econòmica per a la propera dècada.

Joan s'ha reunit amb la directora general de Política Lingüística del govern balear, Margalida Tous, i la consellera de Cultura del govern basc, Blanca Urgell. A la cita no hi ha pogut assistir cap representants del govern gallec, tot i que l'executiu forma part d'aquest grup creat fa uns anys per unir esforços en favor de les altres llengües de l'estat espanyol que no són el castellà.

Qui no en forma part és el govern valencià, que per raons polítiques mai s'hi ha volgut unir. 'Estem oberts a que el País Valencià s'hi sumi, estaria bé que hi fos, però els plantejaments polítics són molt diferents i al final es tracta d'una auto exclusió voluntària i meditada', ha dit Tous a l'ACN. El govern valencià tampoc participa a Expolangues, essent la Xarxa de Municipis Ramon Llull l'única representació de València al principal saló de les llengües d'Europa.

La reunió també ha servit per coordinar les relacions amb l'Oficina de les Llengües creada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, una institució que Joan ha titllat de 'decorativa'. 'Per mostrar respecte s'ha creat una oficina que realment té una operativitat nul·la', ha afegit el responsable de Política Lingüística. Amb tot, 'és important tenir una mateixa línia de treball, perquè si anem a l'oficina amb una posició única, tal volta ens prendran en més consideració', ha afegit, per la seva part, la representant balear, Margalida Tous.

---

Notícies relacionades