El català és un 'obstacle' pel govern de les Illes Balears i deixa de ser un requisit per accedir a la funció pública
Els municipis també podran decidir a través d'un ple si volen adoptar el nom en castellà o en les dues llengües
29
CarregantEl català deixarà de ser un requisit per accedir a la funció pública per passar a ser un mèrit a les Illes Balears. Així ho ha decidit el govern de les Illes amb l'aprovació aquest mateix divendres de la modificació de la Llei 3/2007, de funció pública i validant-lo com a projecte de llei. Segons l'executiu balear, per fer la modificació s'ha tingut en compte la legislació vigent i diverses sentències judicials. Per això, ha calgut modificar també altres lleis per 'coherència jurídica' com la Llei de Normalització Lingüística, la Llei de Règim Jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma i la Llei de Coordinació de Policies Locals. No sembla estrany que amb aquesta política lingüística que pretén carregar-se el català, hi hagi persones disposades a fer una vaga de fam per protestar.
Amb aquesta mesura, l'executiu balear vol que el català 'no sigui, d'entrada, un obstacle' per accedir a la funció pública i que 'els processos selectius permetin l'accés de les persones més ben qualificades i que superin les proves amb més nivell a l'Administració de les Illes Balears'. El govern proposa que si un aspirant aconsegueix la plaça i no té el coneixement suficient del català pugui fer cursos per millorar-los amb la col·laboració de l'administració.
En totes les modificacions, s'ha revisat el requisit d'acreditar un determinat de nivell de coneixement del català per accedir a un lloc de feina, a excepció de la Llei de Normalització Lingüística, de la qual també se'n modifica l'article que fa referència a la toponímia. A partir d'ara, cada ajuntament, a través del seu ple, podrà decidir si vol incorporar el seu nom en castellà junt amb la catalana o conservar només el nom en català.
Imprimir
Enviar
CATALUNYA
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat