El dèficit tarifari elèctric no existeix, és pura especulació.
Endesa, Iberdrola i Gas natural han repartit entre els seus accionistes més de 28.000 milions d’euros en sis anys, molt més que els 24.000 milions que reclamen del suposat dèficit tarifari.
En els darrers mesos els missatges sobre la necessitat d’apujar la tarifa elèctrica per tal de no generar més dèficit han estat una constant. No és gratuït, tot té una explicació, donar per fet que és cert que existeix aquest deute i que és inevitable l’augment de les tarifes. Però existeix un deute tarifari de més de 24.000 milions d’euros? Les renovables en són les culpables? O potser resulta que es tracta de seguir garantint els milionaris dividends que les tres grans empreses elèctriques es reparteixen?
24.000 milions, el deute acumulat segons la patronal elèctricaEl que no diuen és que malgrat reclamar aquests diners, Endesa, Iberdrola i Gas Natural han tingut en els darrers set anys més de 50.000 milions d’euros de beneficis i han repartit entre els seus accionistes més de 28.000 milions d’euros. És a dir l’augment de la tarifa que reclamant les grans empreses amb l’excusa del suposat dèficit tarifari els hi servirà per compensar els diners repartits als accionistes.
12.000 milions d’euros amb l’excusa de la transició a la competència
És el que van rebre les principals companyies elèctriques a l’any 2006 pels costos de la transició a la competència, iniciats a l’any 1997 amb la llei del sector elèctric que liberalitzava el sector segons establia Brussel·les. La jugada va sortir rodona per les principals companyies que van amortitzar anticipadament les seves inversions i es van beneficiar d’un important superàvit.
L’entelèquia del dèficit tarifari
Amb la liberalització del mercat, el Govern Espanyol va dissenyar un model nefast pels consumidors, on el preu de l’energia quedava en mans de les grans companyies. Les diferents empreses generadores d’energia la venen en un mercat majorista, (pool) i resulta que el preu final pels consumidors queda establert pel preu més car establert en aquest mercat majorista. És a dir el preu no te res a veure amb el cost real de l’energia. Tot queda ens mans de la pura especulació.