Cultura Última actualització Dilluns, 8 de febrer de 2010 12:28 h

Els dobladors de cinema creuen que la nova llei no incrementarà el negoci però dignificarà la professió

Veuen 'poc clar' el text

Els professionals del doblatge de Catalunya es mostren escèptics amb que l'aprovació de la nova llei del cinema pugui millorar el panorama laboral en l'àmbit del doblatge. La llei no determina el número de còpies que s'hauran de doblar o de subtitular i, per tant, des del gremi, consideren que no suposarà un increment significatiu de la feina ja que actualment moltes d'aquestes cintes ja es doblen a la llengua catalana pel format DVD. Tot i això veuen com positiva una llei que incrementarà la seva presència en el format de 35 mil·límetres, a més de considerar que dignificarà el treball dels que es dediquen a doblar en català.

Quan es pregunta als dobladors de pel·lícules al català si creuen que la llei del cinema aprovada recentment pel Govern pot ser un reforç per la professió, les respostes solen estar revestides d'escepticisme o de certa prudència. A priori, un increment del 50% de pel·lícules doblades o subtitulades al català sembla que pugui produir un augment de la feina, però des del gremi s'apunta que aquesta dada no s'adequa a la realitat.

La primera queixa respecte a la llei és que no es va informar adequadament al gremi de la seva elaboració. El resultat d'això és un text que consideren 'poc clar'. Com especifica Bruno Jordà, doblador i membre de la comissió de doblatge de l'Associació d'Actors Catalans, el que no saben a dia d'avui és 'si la intenció d'aquesta llei és que es dobli igual en castellà que en català o que es deixi de doblar i es subtituli tot en castellà i en català'.

Però fins i tot en el cas hipotètic que es prescindís de la subtitulació en benefici del doblatge, els professionals del sector no creuen que això suposés un increment del negoci. Així ho afirma Pepa Arenós, actriu i directora de doblatge, que explica que aquestes pel·lícules ja les doblen per DVD, 'el que passa és que aquest format és menys visible i més econòmic que el 35mm'. En la mateixa línia es posiciona Joan Massotkleiner, actor i doblador, que no sap per què hauria d'augmentar ja que ara ara es doblen moltes pel·lícules en vídeo i ell no veu que hi hagi més feina. 'Potser és que algú en té molta feina i la resta molt poca, no sé', ironitza.

Sortir del DVD i dignificar la professió
Precisament, un dels canvis que pot aportar la nova llei és que el català surti de l'àmbit del DVD i les produccions televisives per introduir-se en el cinema (35mm). Malgrat que això 'no doni més feina' si que, en paraules d'Arenós, suposarà 'dignificar la professió'. 'Amb aquesta llei no et sentiràs tant de segona pel fet de doblar en català', ha afegit.

Sembla doncs que si aquesta llei és ben rebuda pels dobladors no és tant per les millores laborals i econòmiques que pugui aportar al sector sinó més aviat una qüestió de dignitat professional o de compromís cultural. 'En el cas del català tenim una responsabilitat afegida, la de cuidar la llengua. L'idioma defineix molt una cultura, si en el nostre cas no és el català, llavors no ens queda res', sentencia Arenós.

Competència feroç i poca unitat
Des que als anys vuitanta, i gràcies a l'aparició de TV3, el doblatge en català va patir un 'boom' de feina, les coses han canviat molt. Actualment molts professionals coincideixen en que no es viu un bon moment. Al seu entendre això es deu a causes tant intrínseques com extrínseques a la professió.

D'una banda es tracta d'una professió que careix de visibilitat en el sentit literal del terme, 'el fet que no i hagi cares reconeixibles fa que tothom sigui bastant prescindible' explica Bruno Jordà, 'això facilita els moviments subterranis'. De l'altra sempre ha mancat certa unitat dintre del gremi, 'ens hem encantat amb petits problemes domèstics' declara Massotkleiner. Una situació que s'ha intentat pal·liar amb la creació d'un conveni a nivell autonòmic i de l' incorporació a l'Associació Catalana d'Actors d'una comissió formada per dobladors. Però malgrat aquests intents, i a jutjar per les declaracions, la situació no sembla haver canviat molt.

Pel que fa a les causes extrínseques, Jordà destaca la competència feroç que s'ha instal·lat dins del sector. A Catalunya, la producció de TV3, que fins ara era un dels grans suports de la professió en català, ha minvat una mica. A més, si abans el conjunt de la producció estava a Madrid i Barcelona, actualment, degut a l'increment de produccions audiovisuals, el sector s'ha deslocalitzat. Una situació que ha comportat l'augment de la competència i la davallada de preus i pressupostos.

'Aquestes dues coses, l'agressivitat del mercat i la debilitat d'actors i empresaris, suposa que no es respectin les normes del joc i que hi hagi empreses que entren a rebentar preus per accedir a feines que abans no feien', resumeix Jordà

---

Notícies relacionades