Rosa Díez: 'La independència s'hauria de votar a tot Espanya'
Creu que amb la Llei del Cinema el Govern 'actua contra el lliure mercat i contra la llibertat individual dels ciutadans'
La portaveu d'UPyD, Rosa Díez, és el personatge polític més ben valorat pels ciutadans de l'Estat (segons l'enquesta del CIS de gener del 2010) i una de les veus més crítiques amb uns 'nacionalismes' que només identifica a Catalunya, Galícia i Euskadi. En una entrevista a l'ACN, Díez afirma que amb la nova Llei del cinema el Govern 'actua contra el lliure mercat i contra la llibertat individual dels ciutadans'. 'A Catalunya et sancionen per exercir el teu dret a la llibertat', conclou. Díez, a més, sosté que la descentralització a l'Estat espanyol ha arribat als seus límits i creu que 'la independència s'hauria de votar a tot Espanya'.
Díez afirma que la Llei del cinema és un exemple clar 'd'intervencionisme' per part de l'Administració catalana, que ataca la 'llibertat de mercat' i les 'llibertats individuals' dels ciutadans. Es tracta, diu, d'una política 'sectària' organitzada per un Govern a qui 'el que menys li importa és la competitivitat i la llibertat' i que en realitat només vol 'que quedi clar qui mana'.Segons Díez, si a Catalunya no s'exhibeixen pel·lícules doblades al català no és perquè no hi hagi oferta, sinó perquè 'els catalans no opten per anar a les sales que ofereixen cinema en català'. L'exemple més clar d'aquest fet, diu, és que no hi ha hagut manifestacions de ciutadans que troben a faltar que hi hagi cinema doblat al català. 'No hi ha pressió social ni insatisfacció' sobre aquest tema, sosté, sinó 'una classe política que dedica la major part del temps a generar problemes que els catalans no tenien abans'.
Díez afirma que les sancions que consten a la Llei del cinema i les que reben les empreses que es neguen a retolar en català són 'injustes' i 'contraproduents'. 'El gran error d'aquest debat de la política lingüística', diu, 'és que encara hi ha qui sosté que cal defensar les llengües,' però 'les llengües no tenen cap dret, sinó que són els ciutadans els que tenen dret a triar la llengua en què, per exemple, escolaritzen els seus fills'.
Catalanoparlants 'acomplexats'
Díez també afirma que la determinació d'alguns catalanoparlants de no canviar de llengua quan es dirigeixen a administracions o persones castellanoparlants denota una 'actitud acomplexada'. 'Si algú creu que per defensar una llengua ha de negar-se a parlar una altra, significa que té molt poca confiança en la fortalesa del seu idioma i en la seva capacitat de ser competitiva', sosté.
'El TC no pot actuar lliurement'
Pel que fa a l'Estatut, Díez afirma que els polítics catalans han optat per una estratègia de 'fets consumats' i 'han anat desenvolupant l'Estatut alhora que fan tot el que poden per paralitzar la resolució del TC'.
'Molta gent pensa que el Constitucional ja no podrà actuar lliurement perquè hauria de desmuntar moltes coses que el govern català ha anat muntant abans que hi hagi sentència', afirma, i 'com que no hi ha una justícia independent', 'és més que evident que la política està endarrerint la sentència del TC i que això està pervertint la pròpia democràcia'.
Segons Díez, en aquest tema, el president de la Generalitat, José Montilla, ha actuat 'just al contrari de com ho hauria d'haver fet un president democràtic', que és 'defensant les institucions democràtiques abans que la seva posició política i ideològica'.
'Les pressions del president Montilla al TC són un dels apartats més vergonyosos i determinants d'una classe política que creu que les institucions han d'estar al servei dels seus postulats polítics, i no dels ciutadans', diu.
'La independència s'hauria de votar a tot Espanya'
Díez també atribueix l'augment del debat sobre l'independentisme al fet que la descentralització ha arribat als seus límits. 'El desenvolupament autonòmic de l'Estat ha estat tant ampli que gairebé no queda res més que l'independentisme per tenir més capacitats i competències'.
En tot cas, mante que el fet que hi hagi gent que vulgui una Catalunya independent 'no li genera cap problema', però destaca que aquestes opcions 'han d'acceptar que es voti a tot Espanya', perquè 'afecta a tots els espanyols'.
Cap contacte amb Rivera
La portaveu d'UPyD sosté que la seva formació es presentarà a les eleccions a Catalunya en solitari i que no manté 'cap contacte' amb el president de Ciutadans, Albert Rivera. 'No tinc cap intenció d'anar amb coalició amb ningú', apunta tot recordant que el seu objectiu a les eleccions de novembre és 'entrar al Parlament'.
Díez apunta a més que no té cap problema per formar equip a Catalunya, després que el passat gener bona part dels seus quadres catalans abandonessin la formació. Si haguéssim de fer cas a les informacions cada cop que algú diu que abandona el partit, diu, 'arribaríem a la conclusió que som 100.000, perquè n'hi ha que han marxat 100 vegades'.
La Llei de vegueries és una 'frivolitat'
Díez considera que l'aprovació per part del Govern de la nova distribució territorial en vegueries és 'una frivolitat'. 'Em sembla que en una situació en què el problema que tenen els catalans és aquesta immensa crisi econòmica, el fet que el Govern de Catalunya es dediqui a crear noves institucions en comptes de fer que les que hi ha funcionin bé, és una tremenda irresponsabilitat'.