
La llei de l'aranès tira endavant malgrat el rebuig del PP
Carod defensa que el text mostra el compromís del Govern en el 'reconeixement i el respecte a la identitat cultural i lingüística' de l'Aran
El Parlament ha rebutjat aquest dimecres l'esmena del PP contra al projecte de Llei de l'aranès que vol fomentar i protegir aquesta llengua, a més de garantir el dret a usar-la per dirigir-se a la Generalitat. El vicepreisdent del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, en una intervenció íntegrament en aranès, ha destacat el caràcter 'històric' de la llei, perquè per 'primera vegada' en la història moderna, regula el foment, la defensa i la protecció de l'aranès. En plena polèmica per la Llei de vegueries que inclou l'Aran a la de l'Alt Pirineu, Carod ha defensat que la llei de l'aranès mostra el compromís del Govern en el 'reconeixement i el respecte a la identitat cultural i lingüística' de l'Aran.
El diputat del PPC Rafael López, que també ha fet part de la seva intervenció en aranès, per una banda ha dit que els populars volen també fomentar l'aranès, però ha reproduït el discurs lingüístic que fa a Catalunya i ha afegit que cal protegir també el trilingüisme de la Val d'Aran garantint el dret de les famílies araneses escolaritzar els seus fills en castellà i dels comerciants a no usar l'aranès. A més, ha considerat que la llei de l'aranès obre la porta a la imposició de sancions per prescindir d'aquesta llengua a l'Aran.També ha carregat contra el Govern per no haver escoltat la reivindicació aranesa de quedar al marge de la divisió territorial per vegueries: 'Allò que no es va atrevir a fer Felip V, s'han atrevit a fer-ho vostès (el Govern): treure-li a l'Aran la identitat pròpia i no reconèixer-la com a districte o vegueria única'. Però el síndic d'Aran, Francesc Boya –diputat del PSC- ha lamentat tant la intervenció com l'esmena de rebuig del PPC, a qui ha retret poca sensibilitat amb aquest territori occità. Per Boya, el que està en risc a l'Aran no és pas el trilingüisme, sinó l'aranès.