Dia D: Espanya ens deu 11.000 milions d’euros
Els partits de tradició democràtica a Catalunya coincideixen en exigir que l’Estat pagui el que deu a Catalunya. I ara què?
Els partits (CiU, PSC, IC i ERC) han coincidit en exigir que l’Estat pagui els 11.000 milions d’euros que ens deu Espanya. El Govern ha fet un estudi per determinar la xifra total del deute i les diferents partides. La més important correspon a les infraestructures no realitzades, 5.700 milions, els 1450 milions del fons de competitivitat, els 750 milions de l’addicional tercera de l’any 2008, i els 219 milions de l’any 2009, a la xifra caldrà sumar-hi els milions que hi perdérem amb l'actual pressupost, perquè cada any una tercera part dels pressupostos de l’Estat a Catalunya no es compleixen. Aquest deute ha arribat al límit, és insostenible i posa en perill la viabilitat del país.
Els partits s’han posat d’acord en exigir el pagament del deute: Jordi Turull (CiU) “Ens estem jugant el ser o no ser del nostre país. No ens quedarem contemplatius”, Rocío Martínez-Sampere (PSC) “Madrid, per complir els comptes, deixa de pagar Catalunya, i la Generalitat, els ajuntaments, Dolors Camats (IC) “Sempre he dit que estarem al costat del govern en qüestions de lleialtat institucional”, Joan Puigcercós (ERC) “Aquests 11.000 milions demostren la magnitud de l’espoli i l’actitud agressiva dels governs espanyols.” I silenci dels populars catalans, a l’hora de la veritat Sánchez Camacho calla.
Declaracions contundents i en el mateix sentit de tots els partits, però arribaran a fer alguna cosa més que exigir? Seran capaços de plantar-se d’una vegada per totes i donar raons als ciutadans que són capaços d’aconseguir recuperar allò que és nostre? La credibilitat dels nostres polítics i del Govern està en joc.
Què podríem fer amb els 11.000 milions que ens deuen?
Evitar les retallades en sanitat, serveis socials i altres serveis bàsics, evitar retallar els sous dels treballadors´públics, donar crèdit als petits i mitjans empresaris, no retallar les partides d’I+D, no patir una davallada de les infraestructures, i per damunt de tot, recuperar la dignitat del país. I tant sols estem parlant dels deutes de l’Estat a Catalunya, i no de l’espoli de més de 16.000 milions d’euros anual que pateix Catalunya any rere any.