Economia Última actualització Divendres, 30 de març de 2012 05:00 h

L’estafa de les preferents agafa temperatura

La indignació per l’estafa de les preferents contagia els mitjans de comunicació i provoca reaccions de reprovació pública impensables fa uns mesos

Avui polítics i editorials de mitjans d’ordre es mostraven completament indignats per les destrosses produïdes pels violents a Barcelona, i s’afanyaven a reclamar alt i clar la modificació de les  lleis que calguin per aturar les destrosses de bens públics i privats. En aquest context no han faltat les veus que han reclamat la mateixa indignació, contundència i canvis legislatius pel que fa a les altres “destrosses” de bens, que, com l’estafa de les preferents, afecten a milers de famílies, i que, ben mirat, també són violència. Els responsables de l’estafa tenen noms i cognoms, presideixen entitats financeres i  són membre de consells d’administració de grans corporacions que perceben bonificacions milionàries.

Les cartes damunt la taula
 
Sentir dir a un senyor del PP com Enric Lacalle, durant una tertúlia, que les preferents són “un espoli sense retorn (...) absolutament lamentable”, i la reclamació de l’Ernest Folch, en la mateixa tertúlia,  en el sentit que cal que els banquers artífexs de l’estafa, retornin els diners i ho facin pagant dels seus beneficis, és que certament, l’estafa pren temperatura.
 
Els responsables de l’estafa primer van voler fer creure a la opinió pública que la usura havia portat als clients de les entitats financeres a adquirir-les, després que les entitats  oferien canviar les participacions amb productes que solucionaven el problema. Ho van fer des de la prepotència i segurs de que el vent dels mitjans –per això paguen publicitat- bufaria a favor, i que el temps tot ho acaba matant. Finalment però, la dimensió de la tragèdia és tan gran, i l’estafa tant visible i injustificable, que el contagi  de la reclamació als mitjans ha estat inevitable.
 
Mentre les vaques eren grasses, els grossos s’han fet més grassos i poderosos i les classes mitjanes han viscut un miratge. Ara però, en temps de vaques flaques i a cop de sentir-se munyides en excés, augmenta la indignació i  la temperatura social comença a prendre temperatura. El qüestionament dels mecanismes de poder i del paper dels polítics va en augment. Hi ha preguntes que tenen difícil resposta i posen  en evidència que calen més que retocs al funcionament democràtic. La permissivitat i passivitat de la Comissió Nacional de Valors, i dels governs, a l’hora de mirar pel interès general i de defensar el consumidor davant els abusos és un exemple clar.
 
I els responsables polítics que hi diuen?
 
Comença a ser hora que els responsables polítics és pronunciïn, que diguin el que pensen fer, o pretenen seguir en el silenci còmplice amb la banca i  l'engany massiu de les preferents? La situació és molt greu i no és de rebut que els governants callin davant tant de patiment de les persones afectades, moltes d'ells amb els estalvis de tota la vida bloquejats.
 
El directe!cat té un correu on fer arribar informació, denuncies@directe.cat