Cultura Última actualització Divendres, 12 de febrer de 2010 11:26 h

Ferran Torrent: 'En aquesta vida, per molt pessimista que siguis, o prens Prozac o vius amb tot l'hedonisme que puguis'

Publica la novel·la 'Boulevard dels Francesos' (Columna).

Dos anys després de publicar Només socis, torna un dels escriptors més populars de la nostra literatura, el valencià Ferran Torrent, amb la novel·la Boulevard dels Francesos (Columna). Dues narracions paral·leles, una ambientada en la València dels anys 60 i l'altra al 2004, s'entrellacen per dibuixar la clandestinitat dels anys del 'desarrollismo' franquista i el desencís de les generacions posteriors. Amb un procés de documentació exhaustiu, una trama potent i un conjunt vast de personatges rodons i evolutius, 'Boulevard dels Francesos' és una nova imatge de la València de Torrent, perquè la valenciana és la societat que coneix, la que li interessa i la que l'emprenya, en paraules de l'autor.

L'escriptor Ferran Torrent torna amb la novel·la 'Boulevard dels Francesos' (Columna), un llibre de quatre-centes pàgines, dues trames paral·leles i un coral de personatges d'ahir i d'avui.

Una narració tradicional de plantejament, nus i desenllaç, i en tercera persona, ambientada en la València de l'any 62 en plena dictadura franquista, entrellaça les històries de tres joves comunistes, la mort d'una rica hereva, un lladre de coll blanc i la vedet d'un club de nit. Una narració amb argument de ficció però que ha exigit un procés de documentació exhaustiu i el testimoni real de qui va ser policia de la Brigada Criminal, responsable de l'organització del Partit Comunista a la Universitat de València o sindicalista en la clandestinitat.

En contrast amb aquesta trama, 'Boulevard dels Francesos' conté la narració en primera persona d'un home d'avui, un personatge que ha viscut coses del passat, però que narra fets actuals i que viu de monòlegs interiors. Perquè ni el franquisme ni València són temes literàriament esgotats, de fet 'no hi ha res esgotat', segons Torrent, perquè 'tot depèn del punt de vista que li donis a l'hora de contar-ho'.

Frases com 'M'interessa gairebé tot, però gairebé res m'atrau' o 'M'importa una merda el món' dibuixen la decepció d'aquesta generació actualment adulta que va ser testimoni del final del franquisme i l'inici de la democràcia. 'A mesura que passa el temps et fas més escèptic, més incrèdul i tens menys il·lusions', ha assegurat Torrent, però afegeix que això 'no és motiu per deixar de viure amb un bon vi, un bon dinar i tots els plaers que es pugui'. De fet, Torrent ha sentenciat que 'en aquesta vida, per molt pessimista que siguis, o prens Prozac o vius amb tot l'hedonisme que puguis'.

Tot i que ha assegurat no tenir cap projecte lligat, Ferran Torrent ha afirmat que el director de cinema Sigfrid Monleón va llegir el manuscrit de 'Boulevard dels Francesos' i la va veure 'complicada, però molt cinematogràfica' perquè té 'molts personatges, molta acció i molts arguments'. Torrent ha assegurat que es necessita un 'bon professional' per passar una novel·la a la gran pantalla i que Monleón li agrada molt perquè 'és molt teòric' i perquè 'ha guanyat molta experiència'.

Passat i futur
Temps després de la Fira de Frankfurt, Torrent segueix creient que amb els tretze milions d'euros que s'hi destinaren s'haurien pogut fer moltes altres coses per la literatura catalana. Tot i així, ha reclamat que no se li faci molt cas perquè la seva és una 'visió pessimista, segurament provocada pel fet de ser valencià'. En el País Valencià els autors estan 'socialment i políticament bastant castigats' perquè tenen un govern que 'no tan sols no ens ajuda, sinó que si pogués ens expulsaria del país'.

Tot i el pessimisme amb que Torrent veu l'estat de la literatura catalana, encara no té un criteri clar sobre l'evolució del llibre digital, perquè 's'inicia un camí que no se sap on va'. Com a creador, ha assegurat tenir el temor de no saber de què viure si un 70% de les seves obres es descarreguen per Internet, però a la vegada s'hi pot veure l'oportunitat de treure una novel·la traduïda a diversos idiomes a la xarxa i que 'enlloc de tenir 20.000 lectors en tingui 100.000'.

El novel·lista ha reconegut no voler llegir amb un e-book a casa, però sí que li veu utilitat per anar de viatge ja que 'pots portar 300 novel·les i una o altra t'agradarà'. Tot i això, ha assumit 'el fetitxe de passar el paper' i el fet que encara molta gent està enganxada al llibre tradicional. De totes maneres, ha reconegut que és una qüestió de costums i que la incògnita és saber 'com llegiran els joves'.

El que sí que té clar l'escriptor valencià Ferran Torrent és la voluntat d'acabar la seva vida 'sent escriptor', tot i que la velocitat i radicalitat dels canvis d'avui dia només li permet fer plans 'per la setmana que ve'.