El col·lectiu Emma alerta que mitjans internacionals parlen de Catalunya com 'El Mundo' o la 'Cope'
Recullem a directe!cat les respostes que envien als mitjans estrangers amb 'visions esbiaxades' del país
El col·lectiu Emma, dedicat a la supervisió de la premsa internacional, alerta que sovint hi ha mitjans d'arreu del món que mostren 'visions esbiaixades' sobre Catalunya. Així ho ha explicat el portaveu del col·lectiu i blocaire de l'indirecte!cat, Salvador Garcia-Ruiz, qui assegura que el país té bona imatge a la premsa internacional, però que els problemes apareixen quan es parla de política. La llengua, el finançament i les curses de braus són temes que alguns mitjans reflecteixen 'com ho faria 'El Mundo' o la 'Cope'', ha denunciat Garcia-Ruiz. La darrera resposta del grup ha estat a un diari danès, 'Politiken', que ha publicat que la política lingüística a Catalunya és pròpia del 'nacionalisme radical'.
El diari danès 'Politiken' va publicar un article el passat 31 de gener titulat 'La censura té moltes cares', en què plantejava la política lingüística a Catalunya a favor del català en termes de 'censura' i 'nacionalisme radical'. Una de les components del col·lectiu Emma, Diana Coromines, va enviar una resposta al rotatiu a principis de febrer, en què defensava la 'discriminació del català' als cinemes, la justícia, l'etiquetatge de productes i molts altres àmbits de la vida quotidiana a Catalunya.És només un exemple de la tasca que realitza, des de l'abril de 2009, el col·lectiu Emma, format per una desena de persones. 'Seguim el que publica la premsa internacional i, quan hi ha alguna opinió esbiaixada, la contestem contrastant-la amb dades objectives', explica el portaveu del grup. Són tan ràpids que sovint els primers a Catalunya en alertar de la publicació de certs articles, però cap d'ells s'hi dedica plenament, sinó que combinen aquesta tasca amb les seves vides professionals.
El col·lectiu convida el govern a deixar de banda la pedagogia cap a la resta d'Espanya i centrar els esforços en explicar Catalunya als mitjans internacionals, 'que segurament seran més proclius a reflectir el que passa aquí de forma més objectiva i neutral', assegura Garcia-Ruiz.
El principal motiu de les visions 'esbiaixades' de Catalunya és que la majoria de corresponsals estrangers viuen a Madrid i 'els seus inputs són la 'Cope', 'El Mundo' o l''ABC''. Per això el col·lectiu Emma s'ha proposat fer pedagogia entre els corresponsals. A tall d'exemple, el grup ha mantingut converses amb el corresponsal del 'Financial Times', per donar-li dades objectives sobre el país. Aquest rotatiu 'abans parlava en termes no gaires positius i últimament parla bastant bé', diu el portaveu. Entre els mitjans que tenen una visió positiva de Catalunya, Garcia-Ruiz en destaca 'Le Monde', mentre que a l'altre extrem de l'espectre es trobaria 'The Economist'.
La política lingüística, la intenció de prohibir les curses de braus o el finançament de Catalunya són temes delicats que sovint es retraten de forma negativa. Així ho explica el portaveu del col·lectiu Emma: 'Hi ha temes recurrents respecte el que hi ha confusió respecte Catalunya. Un és el finançament. Parlen amb els mateixos termes que el Mundo o la Cope, diuen que els catalans són insolidaris. Nosaltres responem amb dades objectives explicant què és l'expoli fiscal, explicant com ho fan en altres parts del món. Una altra qüestió és la llengua, de vegades, com l'ABC o el Mundo, diuen que el castellà es persegueix a Catalunya. Com responem? Donant dades objectives del nombre de catalanoparlants i castellanoparlants a Catalunya, explicant amb dades que aquí no hi ha problemes lingüístics. Últimament, un tema recurrent han estat les curses de braus. Algun mitjà ha dit que els catalans són nacionalistes excloents per voler prohibir-les. Nosaltres els hem explicat que Canàries ja les va prohibir. Els hem explicat que prohibir les curses de braus, una tortura cruel a un animal, més que allunyar-nos d'Espanya ens apropa a Europa.'
Però no tot són males visions sobre Catalunya. 'En general es parla molt bé quan es parla de Barcelona i del Barça. Quan es parla del Barça es parla del sentiment nacional català des d'un punt de vista positiu', assenyala el portaveu. 'El problema és Catalunya com a subjecte polític que no se sap explicar o no se sap entendre', hi afegeix.
El col·lectiu Emma va triar aquest nom en homenatge a l'abadessa Emma, la filla de Guifré el Pilós. Es tracta d'un grup format per una desena de persones que habiten a diversos punts del món.