Societat Última actualització Dimecres, 17 de febrer de 2010 16:57 h

Més de 500 normatives estatals imposen l'ús de l'espanyol a Catalunya

Segons un estudi, el català és la llengua més desprotegida de la UE en relació als parlants

Segons tres informes presentats per la Plataforma per la Llengua, el català és la llengua més desprotegida de la Unió Europea en relació al nombre de parlants, ja que no només pateix marginacions de tot tipus en no ser considerada oficial a l'Estat, sinó que pateix més de 500 normatives espanyoles que imposen l'ús de l'espanyol al Principat. El primer informe compara el reconeixement de l'oficialitat de les llengües en relació a les llengües pròpies més parlades dels països de la UE i de l'Espai Schengen, i mostra que el català és l'única llengua amb més de 5 milions de parlants no considerada oficial per l'Estat. El segon informe recull els 500 exemples de normatives vigents que obliguen o imposen el castellà, mentre que el tercer analitza el cas de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües, on el cas espanyol també és el que menysté més les llengües pròpies.

La Plataforma per la Llengua ha presentat tres informes dels quals se n'extreu la conclusió que el català és la llengua més desprotegida de la Unió Europea en relació al nombre de parlants. Els informes s'han fet sobre aquelles llengües que suposen un 5 o un 10% de la població d'un estat, o tenen més d'1 o 5 milions de parlants. Martí Gasull, membre de la Plataforma, ha explicat que presenten els informes en un context on la llengua catalana és un tema d'actualitat i en un moment d'espera de la resposta del Tribunal Constitucional en relació a l'estatut, una resposta que 'segons algunes filtracions' podria 'agreujar la situació del català'.

Segons dades de la Generalitat i del Govern balear, 7 milions de persones empren el català habitualment, 9 milions el parlen, 11 l'entenen i 13 viuen en llocs on el català és oficial. Així, de les 23 llengües de la Unió Europea el català és la novena llengua segons la població on està reconeguda i la catorzena més parlada. A l'estat espanyol, la població catalanoparlant suposa un 17% del total.

De les 6.000 llengües existents al món, el català ocupa el lloc 80 d'entre les més parlades. Tot i això, el català no és llengua oficial a l'estat espanyol i només té reconeixement oficial parcial en alguns territoris del domini lingüístic.

L'única llengua amb més de 5 milions de parlants no oficial

El primer informe (pdf) compara el reconeixement de l'oficialitat de les llengües en relació a les llengües pròpies més parlades dels països de la UE i de l'Espai Schengen. Es mostra que només l'estat espanyol no considera oficials les llengües pròpies habituals que suposen el 10% de la població o que tenen més de 5 milions de parlants.

En el cas d'Eslovàquia i Romania no es consideren oficials les llengües pròpies habituals parlades per més d'un 5% de la població, i tampoc ho fan França, Itàlia i Romania amb les llengües amb més d'1 milió de parlants.

500 normatives proespanyoles

El segon informe (pdf) mostra 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l'administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins l'estat espanyol al desembre de 2009.

El primer exemple d'aquest informe és l'excepció que es produeix amb la Constitució espanyola, que ha mantingut una llengua amb 9 milions de parlants fora de l'oficialitat de l'estat. Dels 500 exemples, 54 obliguen al coneixement del castellà com a requisit per desenvolupar feines i tasques i, fins i tot, bloquegen que altres legislacions de les comunitats autònomes puguin fer que el català sigui un requisit, ja que el fixen com a un mèrit.

Marginació als webs multilingües

Finalment, el tercer estudi (pdf) analitza la presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües fent una comparació amb els casos suís, finès, belga i canadenc. D'aquest estudi se'n desprèn que el cas espanyol és el que té menys en compte les llengües pròpies habituals amb més d'1 o 5 milions de parlants o que representin el 5 o el 10% de la població. De fet, el català no és una opció disponible a les pàgines web del cap d'estat –en el cas espanyol, la casa reial-, del govern espanyol, del parlament, de l'exèrcit i del Tribunal Constitucional.

Bernat Gasull, membre de la Plataforma, ha afegit que si el català 'no és llengua oficial a la Unió Europea' és perquè 'l'estat espanyol no ho ha volgut', ja que té mecanismes per demanar l'oficialitat d'una llengua tant en el moment d'entrar a la UE com en qualsevol moment posterior a l'entrada.

Gasull ha assegurat que malgrat la situació de discriminació del català per part de la legislació espanyola, la Generalitat de Catalunya té marge de maniobra per actuar i potenciar la llengua catalana. També han afegit que, en contra de les opinions que es generen constantment, les lleis catalanes 'intenten equiparar el català al castellà, però no prohibir el castellà com fan les lleis espanyoles amb el català'.

---

Notícies relacionades