
Rajoy en escac per la nacionalització del 51% de YPF-REPSOL
El govern espanyol, en estat de xoc, amenaça amb una resposta contundent i diu que s'ha trencat 'el clima d'amistat'. En els darrers anys, REPSOL ha repartit el 90% dels beneficis
Es veia a venir. El conflicte entre el Govern de la Presidenta Argentina, Cristina Fernández, ve de lluny, i en els darrers mesos fruit també d’interessos econòmics i d’un cert component de populisme petrolier s’havien aguditzat. En definitiva, Argentina ha aprofitat una certa actitud prepotent de la companyia per etzibar una nacionalització que li permeti tenir controlat un sector estratègic pel país.
La Presidenta Cristina Fernández ha enviat al congrés un projecte de llei que declara la producció d’hidrocarburs bé d’interès públic. Entre els seus articles destaquen que les accions expropiades no podran ser venudes sense l’aprovació de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la mateixa majoria que es necessita per reformar la constitució. El tribunal de taxacions de la nació serà l’encarregat de valorar el preu de les accions expropiades.Per no perdre, REPSOL necessita que les accions expropiades siguin valorades amb 8.200 milions
Segons publica el diari Expansión, aquest és el valor mínim per no tenir pèrdues en aquest procés d’expropiació, i sembla difícil que es pugui arribar a aquesta xifra, sobretot després de les dures critiques que ha rebut l’empresa per no fer suficients inversions a l’Argentina.
Critiques a les maneres de fer de REPSOL a l’Argentina
No tot són critiques a la presidenta argentina per la decisió, en aquest bloc Xavier Diez explica la seva experiència sobre les actituds de REPSOL durant la seva estada al país.
Qui hagués estat a l'Argentina a finals dels noranta podrà comprendre el perquè de la nacionalització de Repsol. És el meu cas. Al llarg de 1996 vaig fer de becari a la Universitat Nacional de la Patagònia, a la província del Chubut. Eren els inicis de l'Aznarato i els antics monopolis estatals espanyols (Telefònica, Ibèria, Repsol, Agbar) es van fer amb el control de les acabades de privatitzar empreses estatals argentines. No va ser ben bé una privatització. Fou, des del punt de vista econòmic i històric, una colonització. Una "reconquesta d'Amèrica", com em comentaven els meus col·legues a la facultat d'història de Trelew.
Expropiar o nacionalitzar, eines dels governs per salvar els seus interessos
És una vella arma dels governs per salvar interessos anomenats nacionals, el mateix Estat Espanyol va expropiar RUMASA per evitar mals majors. Recordem també les actituds espanyoles en diferents processos per evitar que segons qui comprés algunes companyies. Sense anar més lluny, encara podem recordar les paraules de la líder popular Esperanza Aguirre quan una empresa d’origen català va voler controlar ENDESA, 'abans alemanya, que catalana'.