Monarquia, clientelisme, especulació i punt i final de l’aeroport de Ciudad Real
Empresaris molt propers a la corona han estat els màxims beneficiaris d’un aeroport privat pagat, presumptament, amb diners públics i que avui ja no opera
10
Carregant
El faraònic aeroport Don Quijote ha tancat deixant un forat econòmic important, però per què es va construir i qui se’n ha beneficiat? A l’entorn de l’aeroport manxec es concentren un gran nombre de finques de caça privades propietat d’empresaris molt vinculats al rei d’Espanya. Joan Abelló, Alberto Alcocer, Alberto Cortina, Emilio Botín, entre altres -tots ells íntims de sa majestat i implicats en casos de corrupció o frau fiscal- que, amb el duc de Westminster, tenen més de 50.000 hectàrees destinades al lucratiu negoci de la caça. L’aeroport ha estat clau per l’aterratge dels vols privats dels seus exclusius clients i a més a més, alguns empresaris han participat en el negoci de la seva construcció.
Clients de sang blava, xeics i milionaris
Els últims passatgers que van utilitzar les instal·lacions de l’aeroport Don Quijote ho van fer com a aeroport privat , és el cas del germà de l'emir de Qatar, Abdullah Bin Khalifa, que va arribar a bord d'un Airbus 340 en companyia d'alguns familiars i amics, per gaudir d'unes jornades de caça, o els fills del Príncep de Gal·les, Guillem i Enric, que van passar uns dies a la finca del duc de Westminster, per caçar, i un dels usuaris habitual era l'helicòpter de la Casa Reial, amb Joan Carles d'ocupant.
Negocí rodó privat i un deute milionari a càrrec del sector públic
Aquest emplaçament aeri, destinat suposadament a descongestionar Barajas, dissenyat perquè transitessin 2,5 milions de passatgers a l'any, deixa enrere deutes multimilionaris. El negoci de la caça ha estat el que ha mantingut l'activitat de l'aviació fins avui i també qui n’ha tret profit, perquè ha gaudit d’unes instal·lacions sense pagar-ne la construcció. L’aeroport el va posar en marxa José Bono, amic personal del rei, quan era president de la junta de Castella la Manxa, les obres van començar el 2004 i van acabar el 2008, i va costar 1.100 milions d'euros, 400 dels quals van ser aportats per Caja Castilla la Mancha (CCM), intervinguda després pel Banc d'Espanya en trobar en els seus comptes un forat d'entre 3.000 i 4.000 milions d'euros, i avalada amb 9000 milions d'euros de diner públic. La resta d'accionistes eren empresaris propers al poder que van invertir en el projecte amb diners prestats per la mateixa caixa. En alguns casos aquests diners tornava a ells mateixos via contractes de construcció del propi aeroport. Un negoci, literalment, rodó. Una de les empreses constructores va ser Sacyr Vallehermoso, amb Joan Abelló com accionista destacat, aficionat a la caça, molt proper al rei i propietari d’una finca de 6000 hectàrees, a 100 km de l’aeroport. També l'empresari manxec Domingo Díaz de Mera, vincualt al cas Urdangarín per haver pagat 300.000 euros per assessoria a l'institut Noos, està en el punt de mira pel lucre aconseguit amb la construcció de l'aeroport.
El resultat final és un entrellat dificil d’escatir, ha estat un embull d'interessos entrecreuats, un cabdell de noms i empreses relacionades amb sectors de poder i de la construcció, i ara s’està investigant el possible ús irregular de fons públics. En aquests moments, el primer creditor i accionista de l'empresa (68% de les accions) és la pròpiaCaja Castilla la Mancha, ja absorbida per Cajastur.
Notícies relacionades
- Rei caçant, rei caçat 14.04.2012.
- Tràfic d’influències a la casa reial? 17.04.2012.
Imprimir
Enviar
Terrassa
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat