Martí Anglada: amb Espanya el problema no és d’incomprensió, sinó de cinisme
En una clarificadora entrevista a Òmniun Cultural, el periodista afirma que el problema català és d’arrel democràtica
Anglada explica que a Espanya “Saben millor que ningú què és Catalunya i precisament per això ens combaten i intenten esborrar-nos”. Afirma també, que la inviabilitat de Catalunya a Espanya és un problema europeu i que cal acabar amb el silenci la invisibilitat per tal que els europeus siguin solidaris i sentin simpatia per Catalunya, i apunta a la necessitat d’internacionalitzar el conflicte per tal que Europa conegui el maltractament fiscal que pateix Catalunya. Davant l’actual situació d’escanyament que pateix Catalunya les valoracions experimentades d’un europeista com Anglada són valuoses i, en aquest sentit, Òmnium Cultural ha fet una excel·lent feina.
En una extensa entrevista, Anglada parla de la importància del dret a decidir, i assenyala que a Europa ens van entendre molt bé, perquè les consultes són una expressió exemplar de la democràcia pacífica, per la qual cosa les consultes van donar la volta al món. Pel periodista, Catalunya ofereix un conflicte a Europa però també un model de convivència molt llaminer mediàticament, perquè “oferim ciutadans amb molt de civisme i valors democràtics... aquí fem referèndums i prohibim les curses de braus, mentre altres disparen trets", diu.Sobre com veuen els principals països europeus l’espoli fiscal català, Anglada afirma que a Alemanya ho comprenen de seguida i que a França és on tenim més dificultat, i diu que:” França és la gran batalla, té un problema d’ignorància, de no calibrar prou la nostra realitat”. Pel que fa a Itàlia, Anglada assegura que la cosa no millora, però que el fet de tenir experiències de dualitats en el seu propi país, com les de Roma-Milà, o els exemples del Friuili i la vall d’Aosta, entre altres, haurien d’ajudar-nos. Per últim, Anglada assegura que els anglesos ens poden entendre perfectament, tot i que, ara no els interessi mostrar simpatia per “una altra Escòcia”. Amb Espanya, el periodista és contundent, ja no cal fer més pedagogia.