Internacional Última actualització Dimecres, 2 de maig de 2012 18:13 h

Una senyera al balcó de l'Ajuntament on governava Schulz

El president del Parlament Europeu va penjar la senyera al balcó de l'Ajuntament quan era alcalde de Würselen, Alemanya

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha volgut manifestar aquest dimecres la seva comprensió cap a la llengua i la cultura catalanes en la seva visita al Parlament, on s'ha reunit amb la presidenta de la cambra, Núria de Gispert. Schulz, que va ser alcalde de la ciutat alemanya de Würselen entre el 1987 i el 1998, ha explicat que va hissar la senyera al balcó de l'Ajuntament, juntament amb l'Alemanya, amb motiu de la boda d'una parella catalanoalemanya amiga seva. Coneixedor de la relació entre Catalunya i Espanya, el president de l'Eurocambra ha subratllat que el Parlament 'no és capaç de solucionar' tots els problemes del país, però ha promès 'tot el respecte a la cultura' catalana.

Schulz ha relatat que va venir a Catalunya per primer cop el 1983, "quan encara tenia cabell", i aleshores la Guàrdia Civil el va controlar "de manera estricta" per poder passar la frontera. Venia a veure una amiga seva alemanya, l'Andrea, que tenia una casa a Cadaqués. La noia va conèixer un català anomenat Jaume Carrera i se'n va enamorar. El 1989 es van casar. Aleshores, "Espanya ja era membre e la Unió Europea" i Schulz era alcalde de la seva ciutat, Würselen. Així que va decidir penjar la senyera i la bandera Alemanya al balcó del consistori, en honor als seus amics. 

Al cap de poc, la parella va tenir bessons, el Max i la Gina, els quals ara parlen català, castellà, anglès, alemany i el dialecte alemany de la regió del Rin. A través d'aquests germans, Schulz coneix de prop també els problemes dels joves catalans. "Estem perdent una generació", ha alertat el president del PE, que s'ha mostrat comprensiu amb el fet que molts joves no entenguin com és que les institucions europees són capaces de programar rescats financers però en canvi no generen llocs de treball per als joves. En aquest sentit, ha destacat que no només és important vetllar per la identitat cultural sinó també per la "integració social". 

Després d'explicar la petita història dels seus amics catalanoalemanys, el màxim responsable de l'Eurocambra ha manifestat que el contacte amb aquesta família li ha permès aprendre "moltes coses sobre la realitat d'Espanya i Catalunya", tant pel que fa a les relacions entre Madrid i Barcelona, com pel que fa a la llengua catalana i als problemes culturals i econòmics del país. Schulz, de família de llibreters, és un admirador confés de l'escriptor Jaume Cabré, a qui també ha visitat aquest dimarts i ha destacat a més que mai havia llegit una descripció "tan sensible" dels sentiments que té un "poble petit" com la que va fer Josep Pla a 'El carrer estret'. 


El català, en un futur ordre del dia de l'Eurocambra

La presidenta del Parlament ha aprofitat la trobada institucional per demanar al president del PE que es resolgui l'"anomalia" del català a les institucions europees i ha agraït la "sensibilitat" mostrada per Schulz respecte aquest tema. De la seva banda, el president de l'Eurocambra ha reiterat la seva voluntat de tornar a col·locar el debat en un proper ordre del dia i ha garantit que farà "tots els esforços que calgui", tot i que ha reconegut que no es pot "prometre res" i que és una qüestió "costosa" des del punt de vista econòmic. 

D'altra banda, De Gispert s'ha referit a les mancances en el model autonòmic espanyol i al "finançament absolutament injust" de Catalunya, que "posen en dificultats addicionals l'autogovern".