Benach reclama un debat 'sense por, amb perspectiva global i de qualitat' sobre la independència
Assegura que 'allò que fa uns anys era una opció política que s'amagava, marginal sinó utòpica, ara comença a ser una possibilitat real'
El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha reclamant aquest divendres un debat 'sense por, amb perspectiva global i rigorós' sobre la independència de Catalunya. En la presentació d'un estudi que demostra que la Catalunya independent continuaria sent membre de ple dret de la Unió Europea (UE), Benach ha afirmat que 'en els darrers anys el projecte polític de la independència està guanyant força' i que encara que 'no és una opció majoritària, és visible i ja no es criminalitza'. L'estudi ha estat elaborat per Antoni Abat, professor de la Universitat de Stanford (Califòrnia), i l'acte de presentació l'ha organitzat el Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) i Horitzó Europa.
El president del Parlament ha defensat la 'bona feina' i 'informes detallats' com el que s'ha presentat aquest divendres per tractar el debat sobre la sobirania. 'Allò que fa uns anys era una opció política que s'amagava, marginal sinó utòpica, ara comença a ser una possibilitat real', hi ha afegit Benach.'Avui el projecte polític que defensa la independència de Catalunya no només ha crescut i ha obert una nova etapa, sinó que al 'perquè' s'hi ha afegit el 'com'. Com aconseguir fer-ne una realitat i com gestionar aquesta possible realitat, per tant com construir un Estat en l'Europa del segle XXI', ha destacat el president del Parlament.
Per la seva banda, l'autor de l'estudi, Antoni Abad, ha explicat que l'informe argumenta com es produiria un procediment d'ampliació interna dins del sí de la UE i què passaria dins els tractats de la UE si Catalunya esdevingués un Estat. L'informe nega que l'estat espanyol pogués vetar Catalunya a la UE i destaca que la Unió té capacitat normativa i 'podria reglar un procediment d'ampliació interna', ha subratllat Abad. El professor ha posat com exemple el cas de Grenlàndia, que va voler sortir de la UE quan no hi havia marc jurídic per fer-ho però que l'ens comunitari es va haver d'adaptar.
Abad també ha destacat que la UE té la potestat d'intervenir en casos d'excepció, 'per si els espanyols volen aplicar la seva violència constitucional al seu article vuit o a l'articulat que estipula com l'exèrcit espanyol hauria d'actuar', ha argumentat. Abad també ha subratllat que davant el vuit legal de la UE s'aplicarien els tractats internacionals com la Convenció de Viena, que preveu que si una regió s'independitza pugui decidir lliurement si hereta o no els drets i deures subscrits pel seu ex-Estat.
A la jornada també ha participat l'exministra de relacions Externes, Europa i Cultura escocesa Linda Fabiani, qui ha deixat clara la diferència en les relacions entre l'estat espanyol i Catalunya i entre el Regne Unir i Escòcia. 'Hi ha una acceptació al Regne Unit sobre què el Parlament Escocès i el govern tenen el dret de cridar un referèndum d'independència, la nostra dificultat com a govern és intentar que el Partit Unionista deixi que la legislació arribi al Parlament, perquè amb un govern minoritari és molt difícil', ha explicat.