Joaquim Nadal o l’art de confondre emprat contra el #novullpagar
Nadal, en un article al Punt–Avui s’espolsa la responsabilitat dels convenis amb ABERTIS i assimila el moviment #novullpagar a una colla de gorrers
El Punt-Avui va publicar dissabte passat un article de Joaquim Nadal, Jo tampoc no vull pagar, que l’autor signa com a historiador, malgrat la seva dilatada carrera política de més de 33 anys que encara conserva en actiu. Nadal, en el seu extens escrit, s’escapoleix de les seves responsabilitats, i fa una anàlisi simplista i demagògica de les causes de la revolta del #novullpagar. Assegura que no és cert que s’hagi donat pròrrogues de concessió a les concessionàries i obvia que ABERTIS, va repartir 1342 milions d’euros el 2011, malgrat la crisi, gràcies al conveni abusiu de l’AP7, que ell va veure amb bons ulls, i el de la C–32, del qual n’és el màxim responsable.
Nadal, voldria no pagar perquè li molesten els preus de les coses, diu: “Efectivament em molesta la pujada de l’IRPF, m’irrita la pujada de l’IBI, m’indigno cada vegada que vaig a omplir el dipòsit de gasolina, em molesta el preu del telèfon o el preu d’un tallat, el preu de l’aigua o el de l’electricitat. Tot em molesta i jo també voldria no pagar”. És a dir, no voldria pagar per la “cara”, l’ex conseller encara no ha entès que qui fa un #novullpagar, ho fa per DIGNITAT. A l’estil de James Carville, ideòleg de la campanya electoral de Bill Clinton, hem de recordar que el #novullpagar és un exercici de dignitat, i deixar clar que “és la DIGNITAT del poble, estúpid!”
Nadal, esgrimeix la bandera del més alt sentit de la política per resoldre la situació i sentencia:” La solució, és clar, no és ni la revolució permanent, l’objecció fiscal, el incompliment de la llei, ni inflar les expectatives del pacte fiscal, que és necessari. La solució passa per una negociació política des de la fermesa, sense febleses, des del més alt sentit de la política”. Però quin alt sentit de la política i de la fermesa pot mostrar algú que va signar el conveni que va signar amb ABERTIS, que no entén que el poble es mou per dignitat, i a més a més, defensa la seguretat jurídica d’un mal acord perpetrat per ves a saber quins interessos?.Trenta tres anys de retòrica i ús de frases subordinades haurien de donar per més.