Els encausats per recollir signatures pel dret a decidir creuen que el cas s'arxivarà
Creuen que és un intent 'claríssim d'encausar l'independentisme, d'intimidar i posar pegues a les consultes'
Els encausats per recollir signatures a favor del dret a decidir el 9 d'abril de 2008 a Vilafranca del Penedès han declarat, aquest dimecres al migdia, al jutjat d'instrucció número 2 de la ciutat. Dels onze encausats, aquest dimecres n'han declarat deu, ja que l'onzè ja ho havia fet. La sensació dels encausats després d'haver declarat és que el cas s'arxivarà. Jaume Claramunt, encausat i membre de Reagrupament, ha explicat que es tracta d'un procés que 'mai havia d'haver arribat' on ha arribat i que 'no té cap raó de ser'.
El jutjat d'instrucció número 2 de Vilafranca del Penedès ha citat a declarar aquest dimecres al matí a onze penedesencs com a encausats per 'delicte electoral' per la recollida de signatures a la campanya 'Decideixo Decidir', que va ser impulsada per la Plataforma pel Dret a Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés.Claramunt ha expressat que aquest encausament es tracta d'un intent 'claríssim' d''encausar l'independentisme' i d''intimidar' i 'posar pegues' al procés de consultes per la independència. A més, ha afirmat que s'ha utilitzat la justícia 'per motius polítics' i ressalta els encausats 'no demanaven el vot per ningú' i per això té la sensació' que 'tot s'arxivarà', ja que ha estat 'molt ràpid'.
En un moment de crisi, ha explicat Claramunt, 'no ens podem permetre' que 'tot un jutjat de Vilafranca' hagi estat tot un dia 'perdent' el temps per una cosa que 'sabíem que no anava enlloc', ha conclòs.
Un altre dels encausats i membre de la CUP, Xavi Navarro, ha coincidit ha afirmar que la sensació és que 'arxivaran' el cas, ja que les preguntes que feien eren 'molt directes' i venia a demostrar que 'el què fèiem no era cap delicte'.
L'advocat de nou dels encausats, Jordi Oliveras, ha explicat que les declaracions han anat 'força bé'. Segons Oliveras, els encausats 'desconeixien l'existència de la prohibició' que fa fer la junta electoral provincial i, a més, la prohibició era 'per una cosa diferent a la que feien ells'.
A través de la lectura d'un comunicat, els encausats han mostrat la seva disconformitat en el què consideren un 'atac contra la voluntat del poble català a decidir el seu futur'. La 'poca consistència' en les acusacions, han expressat, revelen una actuació que 'no és pròpia' d'un Estat de dret i democràtic.
Segons han explicat els encausats, l'abril del 2008 es va dur a terme la campanya 'Decideixo Decidir' de la Plataforma pel Dret a Decidir i que reclamava les competències 'plenes' perquè la Generalitat pugui convocar referèndums, sense l'aprovació del Govern espanyol.
Els encausats denuncien que les juntes electorals provincials de Barcelona i Tarragona no van autoritzar la recollida de signatures 'adduint' que era un delicte electoral, en canvi, les juntes de Lleida i Girona sí que van autoritzar-ho.