Política Última actualització Dijous, 4 de març de 2010 05:00 h

Andalusos abolicionistes rebutgen que la prohibició de les curses de braus pugui relacionar-se amb antiespanyolisme

'Al llarg de la història els humans hem afinat la nostra consciència moral', ha recordat Terricabras

Dos militants antitaurins andalusos que aquest dimecres han comparegut a la comissió que debat la ILP per prohibir les corrides de toros han rebutjat que l'abolició d'aquesta tradició a Catalunya pugui relacionar-se a independentisme o a antiespoanyolisme. L'antropòloga i membre del Colectivo Andaluz contra el Maltrato Animal (COCMA), María de las Mercedes Cano, ha defensat que la 'identitat moral catalana' rebutja les corrides, no 'contra la identitat espanyola', sinó com un 'pas més en la lògica línia evolutiva del poble català que sempre ha defensat els animals'. L'exaficionat als toros i president del CACMA, Antonio Vicente Moreno, ha defensat que el debat no té res a veure amb 'independentisme'.

En la seva intervenció al Parlament, Cano ha ressaltat la sensibilitat catalana cap als animals i ha posat d''exemple la prohibició d'exhibir animals en comerços, la 'valenta' decisió d'acabar amb la venda d'animals a les Rambles de Barcelona, o que en els refugis no es puguin sacrificar animals sense motius de salut que ho justifiquin. Ha destacat, a més, que 'només quatre països, Alemanya, Suïssa, Àustria i Catalunya té un codi civil que considera els animals sers diferents a les coses i els reconeix la capacitat de sofriment físic i psíquic, cosa molt important'.

Per tot plegat ha insistit que la 'moral catalana no admet el maltractament animal, perquè tota la història de Catalunya ha estat de lluita contra el maltractament animal'. I això l'ha portat a asseverar que aprovar la ILP 'no té res a veure amb anar contra la identitat espanyola' sinó que és un 'pas més en la línia lògica evolutiva del poble català', i fer això seria tant com 'oblidar el que Catalunya ha fet sempre a favor dels animals'. 'Quan s'aprovi la ILP, Catalunya serà una mica més justa i mirall amb qui tots ens voldrem emmirallar', ha conclòs.

Veure un toro per primera vegada

Moreno ha relatat com des de ben petit va ser educat en la cultura de la tauromàquia i tota l'evolució fins que en una corrida als seus 35 anys va 'veure per primera vegada un toro', rebentat d'un costat i sagnant per tot arreu. Fins llavors 'només havia vist art, cultura, tradició i esplendor'. Als seus 50 anys no ha tornat a la plaça de toros.

L'aficionat penedit ha ensenyat imatges de manifestacions antitaurines a Andalusia, i ha clamat: 'A Andalusia va arribar que els catalans eren separatistes i independentistes i per això volen suprimir les corrides. Els mostro 11 manifestacions l'any 2009 a Andalusia. Vostès creuen que els andalusos som independentistes i separatistes, o que les Illes Canàries que tenen abolides les corrides ho són? Jo penso que no'. Ha defensat que es tracta d'una iniciativa popular del poble català 'que no és independentista ni separatista', sinó que simplement demana 'acabar d'una vegada per totes amb aquesta cruel i aberrant tradició'.

D'altra banda, l'especialista en crueltat envers els animals Núria Querol ha negat que es pugui recórrer a la tradició, perquè hi ha hagut altres costums que, amb el temps, la lògica evolutiva ha acabat suprimint per la seva indubtable crueltat. Querol ha apel·lat a l'ètica per demanar als diputats que aboleixin els toros. Els tres compareixents han defensat la transcendència del debat parlamentari sobre la prohibició de les curses de braus també com a referent internacional.

Nova apel·lació a l'ètica

Per la seva part, el filòsof, doctor en filosofia i ciències de l'educació per les universitats de Barcelona i Münster (Alemanya) Josep Maria Terricabras ha afirmat el component de reflexió ètica 'és decisiu'. 'Al llarg de la història els humans hem afinat la nostra consciència moral', ha indicat, al temps que ha afirmat que 'pràctiques que fins fa poc eren simples diferències culturals com pegar-li a una criatura amb finalitats pedagògiques ara són condemnades com a desigualtats inacceptables en un tracte entre humans'. En aquest sentit, ha afirmat que per aquest motiu 'ha canviat la percepció que es té dels esclaus, de les dones, dels discapacitats i dels diferents sexuals'. 'Tots ells', ha afegit, 'col·lectius que havien estat maltractats i que han de ser tractats sense discriminació'.

El filòsof contrari a les curses de braus ha remarcat, també, que 'és rellevant veure que fer una diferència rotunda entre humans i animals és d'una simplicitat i superficialitat impròpia i equival a ignorar que nosaltres també som animals'. 'Justifica cap dels fins exposats com arguments a favor de les curses com l'estètica, l'espectacle i la tradició justifica que es faci sofrir al toro per aconseguir aquests fins?', ha preguntat. Acte seguit, ha replicat negativament.