Política Última actualització Dimecres, 10 de març de 2010 05:00 h

De Parlament a 'Piulament' de Catalunya

Un nodrit grup de diputats utilitza les xarxes socials, i especialment Twitter, per a conversar directament amb els ciutadans · El ple d'avui n'és un exemple

El ple del Parlament de Catalunya ha deixat de ser un espai on els líders de cada grup polític parlen i la resta de diputats escolta. D'uns mesos ençà, i sobretot després del ple monogràfic sobre la crisi, un bon grapat de diputats utilitza la xarxa social Twitter per a fer-hi públiques les seves reflexions, alhora que tot un seguit d'internautes poden interpel·lar-los i debatre-hi directament. És per aquest motiu que l'exdiputat José Antonio Donaire -pioner de les eines 2.0 juntament amb Carles Puigdemont i Ernest Benach- ja ha rebatejat la cambra catalana com a Piulament de Catalunya. El ple d'avui en serà un bon exemple, mitjançant l'etiqueta #Parlament.

Benach precisament reflexiona sobre aquests canvis incipients que està patint la política catalana al seu darrer llibre, #Política 2.0, que va presentar ahir a Barcelona i que és objecte de debat entre els twittaires del país mitjançant l'etiqueta #Politica2punt0. Benach és conscient que 'pot existir la sensació que fem política més del segle XIX que del XXI' i opina que incorporar les eines 2.0 a la tasca diària dels polítics serveix per adaptar-se als canvis que viu el conjunt de la societat, 'malgrat les reticències i el desconeixement que encara genera l'ús de les noves tecnologies'.

En un sentit similar opina Puigdemont: 'La política té un problema de comunicació i, en segons quins sectors, fins i tot de credibilitat. Existeix una distancia històrica entre la classe política i la societat.' Exposa que, quan va decidir d'explicar el seu dia a dia polític mitjançant el Twitter, no ho va fer pas com un joc, 'sinó com una aposta molt convençuda i decidida de la utilització de les noves tecnologies amb el propòsit d'exercir la feina parlamentària amb la màxima transparència'.

Twitter i les altres xarxes
Donaire -que precisament va anunciar que deixava l'escó al Parlament mitjançant una piulada-, explica que el Parlament de Catalunya 'és un dels més actius en la integració de les xarxes socials. I en les properes setmanes es podrien posar en marxa iniciatives de participació ciutadana que situaran el Parlament català a l'avantguarda dels parlaments deliberatius'.

Exposa que la irrupció del Twitter a la cambra és un símptoma d'aquest canvi de paradigma, perquè permet 'connectar els ciutadans i la política'. A l'últim ple, l'etiqueta #Parlament va ser la cinquena més usada del Twitter a l'Estat espanyol. D'aquí el rebateig com a Piulament, que Puigdemont dóna per bo -'però encara en fase beta', puntualitza.

Hi ha força diputats que tenen blogs i perfils de Facebook, però Donaire creu que Twitter guanyarà la partida. Si molts blogs s'han externalitzat a terceres persones que redacten un o altre escrit, i si els perfils de Facebook són de caire privat, Twitter permet una interacció més nítida entre polítics i societat: 'Probablement és l'eina més directa, àgil i participativa que hi ha en aquests moments a les xarxes socials. I amb més interès polític, des del meu punt de vista, perquè permet una conversa al moment i col·lectiva. Molts polítics d'arreu del món hi entren per explicar-se. Amb el pas del temps, aprenen que el millor del Twitter és que et permet escoltar.'

'Twitter et permet emprar el coneixement de la gent i utilitzar-lo políticament, en el bon sentit del terme. La nevada de dilluns va ser un exemple claríssim de donar informació on-line tant ciutadans com administració' mitjançant l'etiqueta #neucat, exemplifica també Donaire.

Diàleg de sords 2.0
Si el fenomen dels blogs s'ha vist viciat per aquells polítics que han subcontractat la redacció dels seus apunts, Twitter també pot patir-ho? Hi ha el risc que el debat 2.0 que promet Twitter s'acabi convertint en un diàleg de sords 2.0?

Donaire és conscient que 'totes les eines tenen aquest risc', però està convençut que en aquest cas 'l'eina canviarà la forma de fer política'. Polítics d'arreu del món 'han entrat a Twitter, no hi han vist la utilitat i tenen el perfil completament inactiu. Com potser també tenen el blog inactiu. L'únic que comportarà el mal ús d'aquestes eines serà el desús de la pròpia l'eina. Res més.'

Puigdemont -que avisa que 'cadascú ha de trobar el seu format, el seu propi llenguatge... Per exemple, hi ha diputats que fan una feina magnífica i no toquen l'ordinador'-, ressalta un altre avantatge del Twitter respecte els blogs o el Facebook: 'És un món molt al·lèrgic a la consigna. És molt de paraula viva. L'elaboració d'una consigna política pot portar dies. Una piulada es genera en uns quants segons. No pots esperar-te dos dies a dir la teva sobre un tema. Cal ser autèntic, mentre que molts blogs de polítics són escrits per tercers. Això mateix és el que ha fet que fracassessin absolutament arreu del món.'

Substitutiu de la llei electoral
Tots tres coincideixen en la necessitat d'una llei electoral pròpia per a Catalunya que contribueixi a apropar la política als ciutadans. Però mentre no arriba, la política 2.0 pot actuar com a substitutiu que ajudi a combatre la desafecció i millori la qualitat democràtica del país.

'Saber utilitzar les eines 2.0 ha de ser per a tothom, i els polítics en particular, un exercici de responsabilitat a favor del bé comú' que serveixi per a 'participar en la creació d'una veritable democràcia deliberativa', ressalta Benach.

Puigdemont també fa una encesa defensa de l'ús dels ginys 2.0 per a apropar la política a la ciutadania -'el parlamentarisme modern necessita ordinadors, telefonia de banda ampla, iPhones, Blackberries...'-, alhora que alerta que 'el compromís del polític amb el ciutadà no depèn de la llei. És un problema d'actitud del polític. Les llistes obertes ens ajudarien a apropar la nostra tasca, però compte en mitificar-ho: països que tenen sistemes de llistes obertes, també pateixen desafecció'.

En aquest sentit, Donaire expressa un desig de cara la propera contesa electoral: 'Si els partits s'adonen que els diputats que tenen veu pròpia afavoreixen el conjunt del partit, acabaran premiant-lo. Les xarxes ens porten a un sistema basat en la meritocràcia. No té més seguidors qui té un càrrec orgànic més important, sinó el qui té coses més importants a dir. Twitter és en primera persona del singular. No parles com a portaveu d'un grup parlamentari, sinó com a un individu. Permet individualitzar els polítics. Esperem poder veure que les persones que tenen rellevància a les xarxes vegin recompensada la seva tasca.'

Parlamentaris piuladors
Després de l'aposta de Donaire, Puigdemont i Benach per interactuar directament amb la ciutadania mitjançant el Twitter, d'altres parlamentaris s'han sumat a l'experiment. Ara per ara, una vintena d'ells tenen perfil propi, la majoria dels quals són indexats a la llista TweetParlament que complia la pròpia cambra catalana.


Bernat Ferrer