Política Última actualització Divendres, 19 de març de 2010 05:00 h

Benach replica al nou delegat de Govern a Brussel·les que 'la diversitat fa por al govern espanyol i, davant la por, tanca aixetes'

Assegurava que Madrid 'compleix amb tot el que se li demana' sobre l'ús del català a Europa

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha reaccionat a les declaracions del nou delegat del Govern a Brussel·les, Albert Moreno, en què afirmava que Madrid 'compleix amb tot el que se li demana' sobre l'ús del català a Europa, afirmant que 'la diversitat a Espanya fa por, i davant de la por el govern espanyol tanca les aixetes'. Benach, que ha viatjat a Brussel·les per impulsar les relacions entre el Parlament català i el flamenc, ha recordat que 'el català no està normalitzat ni a Espanya ni a Europa' i que encara hi ha 'molt recorregut' per aconseguir que els deu milions d'europeus que tenen el català com a llengua pròpia, la vegin reconeguda 'amb estatus d'oficialitat'.

Benach ha recordat que 'cal treballar en tots els àmbits possibles i donar una resposta unitària' per aconseguir l'oficialitat del català a Europa. En aquest sentit, el president del Parlament ha declarat que 'és evident que s'ha de fer feina a les institucions europees, que han de ser sensibles' però ha lamentat que 'també les institucions espanyoles han d'ajudar-nos i no sempre tenen aquesta voluntat'.

L'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, també ha mostrat el seu malestar amb les declaracions de Moreno enviant-li una carta en què li recorda que 'és evident que el govern espanyol incompleix clarament' els acords sobre la llengua catalana signats amb cinc institucions europees. La 'vulneració més flagrant', exposa Junqueras a la carta, és que el govern espanyol encara no ha designat cap òrgan que tradueixi les comunicacions dels ciutadans amb les institucions comunitàries.

La contribució a Europa de les nacions sense estat

En la trobada d'aquest dijous, Benach i el president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, han discutit sobre 'quin paper juguen nacions històriques sense estat en la construcció europea'. Nacions històriques com Flandes i Catalunya, però també Euskadi i Escòcia, que tenen una 'voluntat clara' de ser reconegudes com a nació també avui i això, en l'opinió de Benach, sempre fa que 'tinguem més punts en comú'. D'aquests punts en comú, Benach n'ha destacat, d'una banda, el finançament i la subsidiarietat, que Benach considera que és un tema més desenvolupat a Flandes ja que Bèlgica li atorga un paper 'més rellevant' davant d'Europa; i de l'altra, la recerca científica. Ambdós presidents han discutit la idea de presentar un projecte de recerca i innovació comú subvencionat per la Unió Europea que permetrà dur a terme investigacions tant a Flandes com a Catalunya.

---

Notícies relacionades