La post cimera des de la barrera
Hores d’ara ja es sap què van dir els líders polítics desprès de la cimera, però cal saber com ho van dir, i qui es va emportar els aplaudiments de la premsa
17
( 19 vots )
Carregant Al contrari de la resta de líder polítics Junqueras va anar directe al gra, i va deixar clar que el que Catalunya necessita, i ERC defensa, és una hisenda pròpia “la caixa i la clau”. La seva intervenció va ser la més breu i en el torn de preguntes va respondre amb claredat les demandes dels periodistes. En acabar la seva intervenció, davant la reacció de la premsa, que va aplaudir-lo, Junqueras es va mostrar sorprès i va dir “això no estava previst”. Però com van ser les intervencions de la resta de líders polítics?
En el cas del líder d’Unió, hi ha qui pensa que Duran per si ja és un via crucis metafòricament parlant, va deixar clar que és un mestre de la retòrica i de d’il·lusionisme polític. El discurs del secretari general de CiU es va centrar molt amb les formes i poc amb el fons, i no va sorprendre veure que el seu discurs diferia en molts punts del que fa mesos fa el President Mas, i que posteriorment va fer Francesc Homs, per la qual cosa dificulta, i força, fer un titular que no sigui el del via crucis.
Navarro l’explorador perdut
Pel que fa a Navarro, va tornar a mostrar que és un home poc bregat a comunicar, més aviat gris i que fa servir la paraula explorar fins a límits inexplorables. Amb un discurs de baix perfil, llarg i ple de divagacions i ambigüitats va mostrar que el PSC té un problema de lideratge i de rumb. Va parlar poc del pacte i molt de la unitat, el consens i la crisi.
Camacho, la “prota”
Sànchez Camacho va posar èmfasi en la recuperació econòmica i en evitar el xoc de trens, i deixà anar el seu discurs amb l’estil de sempre – soc la primera de la classe, la sòcia preferent amb línia directa amb la Moncloa, i porto el discurs aprés, arranco, accelero, disparo i m’aturo, amb gesticulacions verbals i corporals ben estudiades-.
Herrera amb la crossa
Pel que fa d’ICV- EUIA el verb clar de Joan Herrera, que es va allargar un pel massa, per fer el seu discurs social, va donar per fet que pacte fiscal sí, però posant l’èmfasi en la cohesió social. El que va grinyolar és la presència de Jordi Miralles en el paper secundari, quiet i parat al costat d’Herrera, explicava sense paraules que són els socis minoritaris però que no es perden la oportunitat de sortir a la foto.
Junqueras, l’home amb sentit d’Estat
Junqueras, amb posat solemne conscient del moment i respectuós, un pel incòmode amb la corbata i l’americana, que portava amb dignitat conscient que el moment ho demanava. L’Oriol va mesurar el temps d’intervenció, va fer gala de la seva capacitat retòrica i hi aportà el plus del ple convenciment, que segurament va ser la causa de l’ovació de la premsa. Junqueras va fer un discurs respectuós i carregat de raons que va posar en evidència la incoherència del PP i el PSC (PSOE) que defensen al País Basc i Navarra el que no volen per Catalunya.
Uriel Bertran l’activista
Uriel Bertran, breu i concís parlà del concepte “o caixa o faixa” i va fer referència a la mena de solidaritat que esperaria transferir SI a l’estat en la seva proposta de pacte fiscal. Absolutament brillant el concepte de solidaritat d’intangibles en forma de valors com l’estalvi i l’esforç- que estalviïn i s’esforcin que ja els explicarem com es fa, va venir a dir-. El discurs d’Uriel Bertran no va deixar dubtes a la premsa.
Ribera, sense comentaris
Imprimir
Enviar
INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat