Un producte del tardofranquisme dirigeix el Primavera Sound
Gabi Ruiz, co-director del Festival va insultar via Twitter, el periodista Jordi Bianciotto, i altres piuladors que defensaven els grups de música catalans
45
Carregant
No pot ser que un tardofranquista insulti a tort i a dret qui defensa els grups de música de Catalunya, i encara menys que sigui el co-director del festival Primavera Sound que rep 300.000.-€ de subvencions -175.000€ de la Generalitat i 125.000 de l’Ajuntament-. A través de twitter, Gabi Ruiz, va acusar Jordi Bianciotto de tenir un 'provincianisme disfrassat de nacionalisme barat'. Més tard, a través del mateix canal, el va titllar de 'gilipolles', però la cosa no va acabar aquí, i Ruiz va fer gala de la seva vulgaritat i mala educació piulant exabruptes que reproduïm.
El Primavera Sound tant sols piula en espanyol i angles 
Algunes piulades del tardofranquista:
Los de la patria no se cansan, qué pesaditos, Soy un producto del tardo franquismo, @AnnaSimo @Marcvd_ @JordiBianciotto Porqué no te dedicas a arreglar los problemas del país, que para eso te pagan, @Oriol_Torras Lo tienes claro tontito. A mí todo este patriotismo barato me la trae al pairo, Me voy corriendo a ver a Els Pets, que empiezan ahora en el mini, @gabiruizps Eso sí, entradas no ha pagado en su puta vida. I encara més; en una altra piulada, arriba a dir que a aquests que defensen la música en català que se'n vagin a tocar la gralla.
Com diu Salvador Sostres al seu blog, en un article impecable sobre “l’afer” Jordi Bianciotto, “No pot ser que un articulista d’un país sigui insultat per defensar els grups de música de casa seva i que aquí no passa res. El patrocinador del festival, San Miguel, s’hauria de plantejar si a la seva marca li fa algun bé associar-se a persones que tenen aquest tipus d’actuacions; i entendre que difícilment un català decent podrà consumir aquesta cervesa mentre amb els seus diners estigui alimentant personatges tan funestos com el tal Gabi Ruiz. No es tracta de cridar demagògicament a cap boicot, sinó de prendre les decisions en funció de com cadascú es comporta: i ara mateix, tal com estan les coses, a mi no em vindria gens de gust prendre una San Miguel perquè, de moment, els meus diners servirien per avalar que un bèstia insulti un home pel simple fet de demanar una mica de consideració pel seu país.Bianciotto va escriure un article immaculat i carregat de raó, del qual se’n pot discrepar ben legítimament però no amb la mena d’insults amb què ho feu el director d’aquest festival.També hauríem de reflexionar sobre si l’Ajuntament de Barcelona ha de subvencionar festivals de música que ja es guanyen prou bé la vida, sobretot si després aquests diners als catalans no ens aporten res –només que ens insultin.”
Jordi Bianciotto, a més de crític musical des de fa vint anys, és un ciutadà que observa amb una barreja variable de passió i angoixa l’evolució i destí d’aquest país. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes Rockdelux i Enderrock, i és autor de biografies i enciclopèdies musicals. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i articulista a Mèdia.cat.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat