El Suprem rebutja revisar el procés de Puig Antich perquè creu hi havia garanties processals "significatives"
Els magistrats no troben que les proves presentades per la família aportin noves dades sobre el cas
Ho van avançar fa unes setmanes, i ara ho han fet públic amb detalls. La Sala Militar del Tribunal Suprem ha fet publicat l'escrit pel qual va denegar a les germanes de Salvador Puig Antich la presentació d'un recurs de revisió de la sentència de l'anarquista català, executat el 2 de març de 1974, a l'edat de 25 anys, a la presó Model de Barcelona. Els magistrats entenen que el procés es va fer amb garanties judicials que en 'en algun cas' eren 'significatives', i que el procés es va fer amb les exigències que preveia el Codi de Justícia Militar de 1945 per casos de terrorisme, que era el que estava en vigor. A més, recorden que la Constitució 'no té efectes retroactius' i assenyalen que les proves presentades per les germanes no aporten nous elements que permetin reobrir el cas.
Fa uns dies us informàvem de la trista decisió, i avui us en podem donar detalls. En l'escrit, els magistrats també afirmen que per revisar la sentència 'cal tenir constància d'un fet, o mig, de prova que evidenciï, amb posterioritat, l'equivocació de la decisió judicial' i 'si no es pot dir que existeixin nous elements de prova que evidenciïn la innocència del condemnat, es fa inexcusable la denegació de l'autorització pretesa per a la interposició del recurs'. Dos dels magistrats han presentat vots particulars perquè entenen que hi havia elements suficients per revisar el cas.Entre les 'garanties processals' del procés citades, la Sala Militar apunta la presència d'un advocat fiscal de l'Audiència de Barcelona en la primera declaració policial de Salvador Puig Antich –que es trobava ingressat a l'Hospital Clínic- així com el fet que es dictessin dues resolucions de processament sobre els fets.
Una d'aquestes resolucions –recorden els magistrats- recull una declaració del propi Puig Antich davant el jutge en què diu que 'són certs els fets que s'acaben de llegir' i en l'altra ratifica les seves declaracions. Segons els magistrats, 'no sembla raonable considerar que durant la declaració fos objecte de cap tipus d'intimidació o coacció'.
La Sala també entén que el procés es va fer amb les garanties que exigia la regulació del Codi de Justícia Militar de 1945, tant en la fase d'instància com en la del recurs davant el Consell Suprem de Justícia Militar, 'aplicable als delictes de terrorisme'. Per tant –apunten- la revisió del cas no es pot argumentar a partir d'un error de la justícia.
A més, assenyalen que la prova pericial presentada per les germanes no aporta elements 'nous' sinó una 'nova forma' de presentar les mateixes proves de 1974. L'informe de la família –argumenten- 'no diu en cap moment de forma inequívoca' que els trets que van causar la mort de l'inspector no fossin disparats per Puig Antich.
Pel que fa a l'autòpsia de l'Hospital Clínic, tot i que queda demostrat que no tots els trets van sortir de la pistola de Puig Antich, els magistrats apunten que aquest fet no descarta que fos l'anarquista català qui va causar de mort de Francisco Anguas.
Aquesta qüestió és precisament l'argument dels dos vots particulars que s'han presentat a la resolució. Els magistrats Angel Juanes i José Luis Calvo entenen que el fet que la pistola de Puig Antich contingués quatre bales sense disparar –amb una capacitat de vuit- demostra que no va ser l'autor de tots els impactes que presentava el cos del subinspector, i aquest fet és suficient per permetre que es revisi el cas.
Malgrat tot, els magistrats assenyalen que les proves practicades en el procés previ –que no totes les que les germanes de Puig Antich van demanar que es fessin- són suficients, i recorden que tot i que en un estat democràtic 'el valor de seguretat jurídica no pot prevaldre sobre el valor de justícia', aquesta convicció tampoc pot determinar de forma permanent que es qüestionin sentències en ferm.
En el seu escrit recorden, a més, que la Constitució 'no té efectes retroactius', i per tant no serveix per jutjar 'els actes de poden produïts abans de la seva vigència amb efectes que encara no s'hagin esgotat'. El procés de revisió –argumenten- 'esta concebut per posar remei a errors sobre pressuposts fàctics de la condemna, i no per combatre errors en l'aplicació del dret'.