Política Última actualització Dijous, 25 de març de 2010 05:00 h

Només un de cada quatre productes ecològics està etiquetat en català

La Plataforma per la Llengua denuncia que l'administració 'no fa els deures' ja que gairebé el 75% d'aquests articles incompleixen la llei

L'últim estudi de la Plataforma per la Llengua (pdf) posa de manifest que només un de cada quatre productes ecològics catalans inclou el català en la seva etiqueta. Així, gairebé el 75% dels productes incompleixen la Llei de Política Lingüística que fa 12 anys intenta regular l'ús del català en l'etiquetatge, obligant a les empreses a utilitzar-lo, almenys, com una de les llengües de l'etiqueta. L'estudi s'ha fet en productes de 30 empreses diferents i ha constatat que només la meitat compleixen la llei de manera escrupolosa. Segons els autors de l'estudi, ni el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica ni l'administració 'no fa els deures' i la situació no ha millorat els dos darrers anys.

Un estudi sobre 255 productes ecològics catalans, produïts per 30 empreses diferents i distribuït a les principals cadenes d'aliments ecològics de la ciutat de Barcelona, ha constatat que els avenços en matèria d'etiquetatge en català encara són minsos. Fa dos anys, un estudi similar va alertar que moltes empreses incomplien la normativa, i ara, el nou estudi ha posat de manifest que només 1 de cada 4 productes ecològics amb segell de qualitat del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica s'adapta a la Llei de Política Lingüística i inclou el català a les seves etiquetes. No ho fan, en canvi, el 75% dels productes analitzats, cosa que representa, pels autors de l'estudi que la llengua predominant encara és el castellà i continua havent-hi un 'incompliment massiu' de la normativa.

Per tant, i malgrat la legislació estableix que hi ha de ser present, només el 31% dels productes analitzats inclouen el català, mentre que el castellà és present al 88'6% de les etiquetes d'aquest tipus de productes. La presència d'altres llengües en aquests productes és molt 'escadussera', tal i com explica Eloi Torrents, tècnic de l'àrea Empresa i Consum de la Plataforma per la Llengua. L'anglès no arriba al 4% dels productes mentre que el francès i l'alemany hi són presents en un 3'5% i un 3'1% respectivament. Paradoxalment però, el nombre d'empreses que tenen versió anglesa de la seva pàgina web supera el 38%.

Segons els responsables de l'estudi, el multilingüisme hauria d'afavorir el català i la voluntat de les empreses d'externalitzar-se i internacionalitzar-se no hauria de ser un impediment, ja que la tal i com explica Torrents, entenen la presència de més d'una llengua afavoreix 'una millor adaptació al mercat'.

De les 30 empreses estudiades, fins a la meitat no complien la llei, 5 la complien parcialment i 10 la complien totalment. Malgrat que les xifres no són esperançadores i reconèixer que a nivell global 'no hi ha hagut un gran canvi' des de la Plataforma per la Llengua destaquen que durant els darrers dos anys han detectat algunes companyies de productes ecològics han fet veritables esforços per poder complir la normativa com és el cas de Cal Valls o Vegetalia.

L'administració 'no fa els deures'
Perquè la situació millori, des de la Plataforma per la Llengua denuncien que l'administració 'no fa els deures' i el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) continua donant segells de qualitat a empreses que no compleixen la normativa. Per això, demanen més rigor a l'hora de fer complir l'única llei que reclama la presència del català a les etiquetes, ja que per contra, assegura Torrents, sí que es compleixen les 195 lleis que obliguen als productors a utilitzar el castellà a les etiquetes. Qualifiquen aquesta diferència de 'greuge comparatiu' pels productors que compleixen la llei.