
La justícia espanyola s'oposa a revisar la condemna al president Companys
La junta de fiscals del Tribunal Suprem espanyol considera que la Llei de la memòria històrica ja anul·la la sentència
No hi haurà restitució formal del president Companys. Finalment la Junta de Fiscals de Sala del Tribunal Suprem espanyol ha rebutjat revisar la sentència que va condemnar a mort el president de la Generalitat, Lluís Companys, tal com demanava la Generalitat. Els fiscals espanyols entenen que la Llei de Memòria Històrica aprovada ja anul·la aquesta sentència i per tant no cal instar la Sala Militar del Suprem a una revisió. Pels fiscals la Llei va deixar sense 'validesa' la sentència' perquè ha quedat 'expulsada' de l'ordenament jurídic espanyol en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. Aquesta és la primera vegada que a través d'aquesta Llei es considera 'nul de ple dret' un judici sumaríssim d'un consell de guerra franquista. Des de Catalunya la Comissió de la Dignitat ja ha criticat la mesura, ja que asseguren que només es pot anul·lar una resolució judicial a través d'una nova sentència.
A l'octubre del 2009, la Generalitat va celebrar una reunió extraordinària per aprovar un document en què demanava a la Fiscalia General de l'Estat que interposés un recurs de revisió de la sentència condemnatòria del president màrtir davant el Tribunal Suprem. El president de la Generalitat, José Montilla, va recordar que la ciutadania encara esperava un 'darrer gest' per honorar el president màrtir. El Govern, va advertir, no 'desistirà' fins que s'aconsegueixi l'anul·lació del judici.La Generalitat havia demandat al ministeri públic que instés la Sala Militar de l'alt tribunal a la revisió de la sentència que el 14 d'octubre de 1940 va condemnar a mort el president .
La Junta de Fiscals de Sala ha estat deliberant durant la jornada d'aquest dijous sobre la possibilitat d'obrir aquesta via que passava per la Sala Militar. Aquest camí es preveia problemàtic per la jurisprudència tan rígida que defineix aquesta sala. En d'altres casos de judicis sumaríssims, la sala demanava fets nous, que no hi havia en el cas de Companys.
Per tot aquest seguit de motius, el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde Pumpido, va proposar una nova via que aportava noves interpretacions de la Llei de memòria història que el govern de Zapatero va aprovar l'any 2007, durant la seva primera legislatura. Amb la Llei a la mà, els fiscals entenen que la sentència ja queda anul·lada.
Des de Catalunya es rebutja la decisió
La Comissió de la Dignitat diu que la Fiscalia no té competències per anul·lar cap sentència i que 'no és veritat' que la llei de la Memòria Història pugui donar per anul·lada cap resolució judicial, sinó que això només ho pot fer una nova sentència, és a dir, per via judicial. L'organització denuncia que si la Fiscalia General acaba descartant la revisió del judici a l'expresident Lluís Companys és una prova més de la 'incapacitat' de l'Estat espanyol per 'superar la dictadura franquista' i complir 'el seu deure amb la història'. El Ministeri Fiscal podria descartar aquest dijous la revisió del judici en considerar que la sentència quedaria anul·lada directament per la llei de la Memòria Històrica.
Precisadament, l'organització diu que no és veritat que aquesta llei anul·li cap procés, que argumentar això és 'fugir d'estudi' i que de ser així, la Generalitat no hagués demanat l'anul·lació. La Comissió recorda que el Congrés dels Diputats va rebutjar les esmenes que demanaven una nul·litat de totes les sentències que com la de Companys es van emetre acabada la Guerra Civil apel·lant a un suposat 'principi de legalitat', és a dir que 'no tindria cap valor jurídic'.