Política Última actualització Divendres, 26 de març de 2010 05:00 h

Benach reivindica l'Estatut referendat pel poble de Catalunya en el 30è aniversari del Parlament restablert

Montilla advoca per tornar a intentar arribar a un acord per la Llei electoral aquesta legislatura

El president del Parlament, Ernest Benach, ha reivindicat aquest dijous l'Estatut validat pel poble de Catalunya en referèndum. Ho ha fet en el 30è aniversari del Parlament restablert, que s'ha commemorat amb una sessió solemne a la cambra catalana. Benach ha defensat treballar per augmentar i millorar l'exercici de l'autogovern com a eina 'fonamental' per defensar els interessos i el benestar dels ciutadans. 'Que ningú ho oblidi' ha demanat Benach recordant que l'Estatut va ser 'validat pel poble de Catalunya en referèndum'. En la sessió solemne al Parlament, els partits han coincidit a defensar l'Estatut i han lamentat la 'desconfiança i descrèdit' de la societat cap a la política.

Benach també ha recordat que hi ha 'deures pendents', com la Llei electoral, així com també l'adaptació del Parlament a les noves exigències del segle XXI, i més quan hi ha molta gent que associa política a 'desconfiança i descrèdit'.

Montilla advoca per tornar a intentar arribar a un acord per la Llei electoral aquesta legislatura
El president de la Generalitat, José Montilla, per la seva banda, ha lamentat també la desafecció política de la societat i en aquest sentit ha afirmat que cal veure 'com som capaços tots plegats de revertir la valoració negativa de l'acció política dels ciutadans, que la veuen més com un problema que com part de les solucions'. Montilla ha avisat que 'la crítica desproporcionada, el tacticisme excessiu' o 'la dificultat d'assolir consensos de fons ens allunyen del sentit d'utilitat' cap als ciutadans. El president ha coincidit amb Benach en l'existència de 'deures pendents' i ha reclamat tornar a intentar un acord per la Llei electoral aquesta legislatura.

Mas adverteix de les greus conseqüències que tindria una retallada de l'Estatut
El president de CiU, Artur Mas, ha advertit en el seu discurs de les greus conseqüències polítiques d'una retallada de l'Estatut. Mas ha avisat que no es pot retallar un Estatut 'refrendat pel poble, per respecte a les institucions, a l'expressió del poble català i als valors de l'autogovern i la democràcia'. Una retallada suposaria 'entrar en un espiral de recels, de decepcions i de desconfiances de resultats polítics i morals molt negatius', ha assegurat el president de CiU. Mas ha reivindicat un Parlament nacional, que no autonòmic, perquè és el producte d'un llarg procés històric que arrenca segles enrere.

Puigcercós es compromet a fer que el Parlament esdevingui la cambra 'de la República de Catalunya'
Al seu torn, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha fet referència al dret a l'autodeterminació del poble català apel·lant a la resolució del Parlament del 1980 sobre el dret a l'autodeterminació. 'Aquest és el camí que ens cal seguir fins aconseguir que el Parlament sigui una cambra sobirana', ha assegurat, tot comprometent-se a fer que aquest sigui 'el Parlament de la República de Catalunya'. Puigcercós ha agraït 'l'esforç' de la 'generació que va liderar la sortida del franquisme', ja que 'ha permès edificar una realitat política i institucional que ens resulta imprescindible per fer un nou pas endavant'.

ICV-EUiA defensa els tripartits
El president d’ICV-EUiA al Parlament, Jaume Bosch, ha defensat la fórmula de govern de coalició dels partits d'esquerres. Ha recordat que en la primera legislatura del Parlament restaurat, les esquerres ja sumaven majoria al Parlament, però no van governar. ‘Encara ressonen en aquesta Cambra les paraules d’Antoni Gutiérrez Díaz advertint que l’esquerra trigaria temps en tenir una altra oportunitat d’articular una altra majoria de govern, i va trigar 23 anys. Per això quan dic que encara ressonen, vull dir que encara ressonen com a reflexió pel futur’, ha asseverat.

El PP demana que Catalunya 's'expressi en català i castellà, que se senti catalana i espanyola'
Pel que fa al president del grup parlamentari del PPC, Daniel Sirera, ha alertat del 'divorci' entre la classe política i la societat catalana. Sirera ha avisat que els ciutadans 'donen l'esquena al poder polític perquè el relat que s'imposa com a oficial no té res a veure amb les seves vides quotidianes'. Sirera ha apostat perquè Catalunya 's'expressi en català i castellà, que se senti catalana i espanyola' perquè 'avui com fa 30 anys Espanya necessita a Catalunya com Catalunya necessita també a Espanya'.

C's demana abandonar el debat identitari
Per últim, el president del Grup Mix, Albert Rivera (C's) ha cridat a abandonar el debat identitari que considera que divideix i enfronta els catalans en un discurs bilingüe. Per Rivera, des del primer dels discursos del primer dels presidents del Parlament restablert, el republicà Heribert Barrera, la política catalana va prendre una direcció que va deixar els catalans no nacionalistes 'pel camí'. L'ha contraposat al 'catalans, ja sóc aquí' de Josep Tarradelles que, per ell, expressaven la voluntat d’una Catalunya de tots els catalans.

Històrics a la tribuna de convidats
A la commemoració del 30è aniversari del restabliment del Parlament no hi han faltat diputats històrics de la cambra catalana, que han escoltats els discursos dels actuals líders polítics des de la tribuna de convidats. Una llarga llista encapçalada per l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i els expresidents del Parlament Heribert Barrera i Joan Rigol. Però també s'hi ha pogut veure antics diputats com Jaume Camps, Ramon Camp i Josep Curto, juntament amb exconsellers, exsíndics de Comptes, i representants de la societat civil.

---

Notícies relacionades