
Condemnen a dos anys de presó 23 dels treballadors que van envair les pistes del Prat
La secció número 21 de l'Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó 23 dels 27 treballadors que el 28 de juliol del 2006 van envair les pistes de l'Aeroport del Prat. El jutge els ha considerat responsables d'un delicte de desordres públics. D'altra banda, la sentència absol 4 dels treballadors, dos d'ells perquè no queda suficientment provada la seva identificació i els altres dos, representants sindicals, perquè no es pot constatar que fossin els que van animar els treballadors a envair les pistes, entre d'altres aspectes. Els fets van tenir lloc el 28 de juliol quan centenars de treballadors van ocupar les pistes de l'aeroport per efectuar protestes.
La invasió es va produir després que Aena adjudiqués la prestació del servei de 'handling' a una empresa diferent de la que l'estava realitzant fins ara, Iberia. Aquesta empresa tenia la possibilitat de mantenir el 'autohandling' si ho demanava, cosa que va fer a les 17 hores d'aquell dia. Els treballadors d'Iberia que prestaven aquest servei van fer una assemblea a primera hora del matí, més tard van iniciar una vaga de caràcter passiu, deixant de recollir les maletes, i a la tarda es va produir la invasió, cosa que va provocar detenir totes les operacions. Després de diversos avisos d'agents de la Guàrdia Civil perquè marxessin de les pistes, cap a les 18 hores es va produir a la detenció dels treballadors.El tribunal ha rebutjat una qüestió prèvia interposada per alguna de les defenses que va dir que un dels delictes dels que s'acusava als treballadors estava en la Llei Penal i Processal de Navegació Aèrea, una norma preconstitucional ja que és de l'any 1964. La sentència reconeix que això és així però afegeix que el fet que sigui preconstitucional 'no significa que sigui inconstitucional' i diu que el legislador ja es va referir sobre quins aspectes eren inconstitucionals.
També ha rebutjat que una de les proves per identificar els treballadors, una gravació d'una televisió, no sigui vàlida –tal i com demanen les defenses-, ja que afirmen que es va realitzar sense violar cap dret fonamental i tampoc suposa la infracció de normes processals de la legalitat ordinària. Reconeix que el càmera no tenia autorització per accedir a les pistes, però la sentència estableix que es tracta de l'incompliment d'un procediment intern i afegeix que no s'ha posat en entredit la credibilitat de les proves, sinó que només es va impugnar la seva autenticitat.
Estableix que els acusats són autors d'un delicte de desordres públics ja que existeix un subjecte plural, hi ha un element objectiu, que és el d'envair instal·lacions o edificis, i van portar a terme una acció que va pertorbar la pau pública. La sentència diferencia en aquest punt que si els treballadors haguessin obstaculitzat les vies d'accés a l'aeroport s'hagués alterat l'ordre públic, 'però sense les dimensions que va tenir l'alteració de tota l'activitat aeroportuària'. L'actuació dels treballadors va provocar que es parés el tràfic a l'aeroport i no es pogués restablir l'operativitat de les pistes d'aterratge i enlairament fins les 00.30 hores del dia següent.
Els jutges no accepten el posicionament d'algunes defenses que sostenen que com que es va aturar el tràfic aeri, no hi havia perill, i contesta que el cessament de l'activitat 'en res neutralitzava el greu atemptat a la pau pública que la conducta dels acusats va provocar aquell dia a l'aeroport'.