El company d'equip de Kilian Jornet mor mentre feien la travessa del Mont Blanc
El francès Stéphane Brosse ha perdut la vida durant la travessa, la primera del projecte de Jornet, “Summits of my Life”
4
( 6 vots )
Carregant La notícia ha estat anunciada en un comunicat al facebook de Kilian Jornet.
Lamentem comunicar que durant la temptativa de travessa del Mont Blanc que Kilian i Stéphane Brosse estaven portant a terme aquest mati, Stéphane ha perdut la vida degut a un lamentable accident. En Kilian es troba físicament be i en aquests difícils moments està dedicant totes les seves energies a recolzar la familia de Stéphane i amics. En els propers dies s’emetrà un comunicat oficial. Gràcies per la vostra comprensió i recolzament en aquests moments. Equip Kilian.
Projecte “Summits of my Life”
El que us vinc a presentar avui és un nou projecte que tinc al cap des de fa temps. Crec que des que era petit i tenia a la meva habitació una foto del Cervino, llegia els llibres de Mesner, buscava a les fotos dels meus pares muntanyes amb què somiar, des de llavors va néixer a la meva ment l?espurna d'aquest projecte que ha estat esperant en latència fins avui. El projecte summits of my life durarà 4 anys, i anirem a recórrer les més grans serralades del món intentant pujar i baixar el més ràpid possible algunes de les muntanyes més espectaculars del món.
Sóc un competidor, m'agrada la competició, l'anar més enllà, el buscar els meus límits, és per això que el projecte es tracta de temptar aquests rècords i ascensions ràpides a les muntanyes que més m'han marcat. Però els records, les marques només han de ser importants mentre estem corrent, un cop hem arribat a baix, aquestes han de desaparèixer. Serveixen per motivar-te per cercar dins de tu quins són els teus límits, han de ser només una motivació intrínseca. És per això que el projecte, no només és intentar batre algunes marques o pujar cims ràpid i amb poc material. Es tracta de transmetre valors. No vull dir que siguin els valors correctes, els que cal seguir, però són els que em van transmetre a mi, i els que jo vull transmetre.
Hi ha una frase de Lluís Claret (violoncel · lista) que em va dir un dia i em va quedar marcada: "En el seu so hi ha la veu de moltes persones ... El nostre so, la nostra veu, és també el testimoni de les persones que hem admirat i estimat, que ens han ensenyat i influenciat "A mi la muntanya m'ha ensenyat molt, el que sóc l'hi dec a ella, i l'hi dec als que em van ensenyar a conèixer-la, als que em van portar, als què vaig portar. I tots ells, m'han fet viure amb uns valors, i no tindria sentit buscar uns rècords si no és amb ells.
És un projecte obert, perquè mai saps el que passarà demà, doncs imagineu-vos en 4 anys, així que molts amics, guies, persones de cada lloc on anirem m?ajudaran a conèixer les rutes, a organitzar la logística, m?ajudaran durant cada temptativa, entrenant o donant suport. No anem a buscar els millors alpinistes, als més ràpids o als millors organitzadors. Seran amics, companys d'entrenament i d'aventures els que m? acompanyaran.
Un altre valor que vull transmetre és la simplicitat, sens dubte, l'home és capaç de amb la tècnica i la tecnologia, arribar molt lluny, anar molt ràpid, però de què ens serveix? Walter Bonatti va posar l? "alpinisme de l'home" al davant de l "Alpinisme de la tècnica" Intentarem despullar-nos el més possible davant de la natura, anant amb el mínim material necessari, per sentir-nos cara a cara amb la muntanya, sense intermediaris. No es necessiten grans mitjans, grans coses per fer coses que a un li omplin. Com més simple, més personal sigui, més gran serà el valor que ressentim.
Sobretot, durant tot aquest temps, el que vaig a intentar mostrar és que som part d'aquest món, una part més, ni més ni menys important, com qualsevol altre animal, qualsevol altra pedra o arbre, que cada part té la seva importància. "La terra no és una herència dels nostres pares sinó un préstec dels nostres fills" (proverbi indi). Intentarem ser el més silenciosos a la muntanya, perquè els nostres passos no es notin, intentant ser el més ecològics i econòmics possible.
I ja per acabar, una frase del gran escriptor Paulo Coelho "Només una cosa torna el somni impossible; la por a fracassar" Sé que és un projecte molt ambiciós, molt difícil, però cal ser ambiciosos, saber on estan els riscos i arriscar -se a fracassar. Si no s'intenta, si els somnis es queden en somnis, mai coneixerem la persona que som. Al final comprenem que el somni no són els rècords, sinó els camins per arribar a cada cim, i el fracàs no és no coronar una muntanya o aturar el crono uns minuts més tard, sinó no ser capaços de prendre aquest camí.
Imprimir
Enviar
Sant Pol de Mar
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat