En què parlen a Vall-de-roures?
La franja defensa el català davant dels atacs del PP, mentre Plataforma per la Lengua alerta del fet que el català no sigui oficial a l’Aragó podria ser inconstitucional
28
( 14 vots )
CarregantNova endanada del PP contra la llengua i la cultura catalana. Ara toca el rebre a la Franja, que és el territori dels Països Catalans on el coneixement oral del català és el més universalitzat; el saben parlar 42.000 persones, el 88,8% de la població adulta. El 2009 es va aprovar la llei de llengües d’Aragó, que el nou govern del PP vol tombar i deixar sense nom la llengua catalana a la nova llei de llengües. En defensa de la llengua, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, l'Associació Cultural del Matarranya i el Centre d'Estudis Ribagorçans, associacions culturals històriques de la Franja de Ponent aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja, han exigit que es reconeguin les llengües catalana i aragonesa a l'avantprojecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó, i Plataforma per la Llengua alerta de la inconstitucionalitat de la mesura del Govern d'Aragó
Les llengües són riquesa i cultura, o només les que els interessen?
Les associacions de la Franja de Ponent demanen que el català i l'aragonès formin part activa de l'ensenyament i que es facin campanyes actives d'informació i conscienciació de la població. Les entitats recorden que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer el parlar de la Franja de Ponent com a llengua catalana i per tant rebutja "qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica".
A més, alerten que el patrimoni "es manté amb una fragilitat excessiva" i que "des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d'intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove".
Per tant, asseguren que la pervivència depèn "del reconeixement de la llengua per part de les institucions" i especialment del fet que "l'ensenyament obligatori asseguri la plena competència lingüística del català i el castellà dels alumnes".
"Només una política decidida per l'alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l'actualitat", sentencien.
Plataforma per la Llengua alerta de la inconstitucionalitat de la mesura del Govern d'Aragó
La Plataforma per la Llengua ha denunciat el poc reconeixement actual del català a l’Aragó, que incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries signada per Espanya. La constitució espanyola a l’article 3.2 esmenta clarament que les altres llengües espanyoles (més enllà del castellà) seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts Amb aquest avantprojecte de llei l’oficialitat encara resta més lluny. La Plataforma per la Llengua, “reclama el reconeixement plenament oficial de la llengua catalana a l’Aragó i sobretot la normalització a l’ensenyament, la presència en la toponímia oficial, els drets d’usos per part dels ciutadans i la plena presència en el paisatge lingüístic”.
Imprimir
Enviar
castelldefels
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat