Economia Última actualització Dimecres, 20 de juny de 2012 05:00 h

Les agències de ràting hauran d’avaluar Catalunya sobre el terreny

Segons Tremosa, fins ara només hi ha un analista de les agències de ràting per a tot l’estat espanyol i sempre està ubicat a Madrid

El Parlament Europeu ha aprovat una nova legislació de regulació de les agències de ràting, que inclou una esmena de l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa, que farà obligatori que les agències de ràting, quan aquestes emetin un veredicte sobre el deute sobirà d'un Estat o d'una regió, els seus analistes passin un cert període de temps en l'Estat o regió analitzada, i que aquest període de temps, juntament amb la localització física dels analistes, sigui públic. El nou reglament obliga les agències de ràting a singularitzar les anàlisis i permetrà que es tingui en compte els esforços del Govern de Catalunya per controlar el deute públic, i fer una millor valoració del deute sobirà català.


 

Tremosa lamenta que aquestes qüestions, gairebé sempre de caràcter logístic, tinguin un pes rellevant en els ràtings de les agències sobre Catalunya. Segons l'eurodiputat, aquests impediments fan que els ràtings no s'ajustin del tot als esforços en controlar el dèficit públic que el govern de Catalunya du a terme des de fa més d'un any i mig. L'anàlisi sobre Catalunya ha d'anar separat del de la resta d'autonomies, si és que hi ha característiques fonamentals i patrons de comportament notablement diferents.

Molts inversors institucionals (fons d'inversió, de pensions, bancs, asseguradores, fons sobirans, etc), que són els grans compradors de deute públic del món, només poden comprar deute públic si compleix uns determinants requisits de ràting. Això fa que amb cada rebaixa existeixin menys compradors i que, per tant, el deute públic català sigui cada cop menys líquid, exposa Tremosa en un comunicat.

 Altres novetats de la legislació

A més, la nova legislació implica l'eliminació de tota relació obligatòria entre les avaluacions de les agències de ràting i la legislació europea; l'obligació que els organismes públics, com ara el BCE, o els Estats Membres, fonamentin les seves decisions en un conjunt més ampli d'agències de ràting per obrir la competència; i donar un impuls de mesures per superar l'oligopoli actual i obrir la competència a noves agències de ràting privades, homologades per l'agència supervisora europea.