Última actualització Dimecres, 27 de juny de 2012 18:40 h

Catalunya no pot viure sota una constant excepcionalitat democràtica

La Societat d'Estudis Jurídics assegura que "No correspon als tribunals decidir quina política lingüística s'ha d'aplicar"i aposta per un sistema judicial propi

La Societat Catalana d'Estudis Jurídics (SCEJ), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), considera que "no és admissible que Catalunya visqui en una situació de constant excepcionalitat democràtica per la manca d'unes institucions arrelades al país, els drets col·lectius i les llibertats dels ciutadans". La SCEJ ha emès una declaració en què expressa la seva repulsa i denúncia  vers la situació política i jurídica en què es trobada Catalunya, "especialment pel menyspreu de la llengua catalana com a llengua oficial i pròpia del nostre país". En aquest sentit ha reclamat "un sistema judicial propi adaptat a la realitat i a les necessitats socials" com el Tribunal de Cassació que hi va haver en el període republicà.
 

"Ens trobem davant una situació d'excepció política i judicial permanent, perquè no es respecta el principi de legalitat de les normes del Parlament i les institucions catalanes". Així, tot i que el Parlament estableix l'oficialitat del català a Catalunya, la llengua "és ignorada i combatuda constantment per les institucions polítiques i pels tribunals de l'Estat". Fins al punt que es neguen a Catalunya "els drets que com a poble li reconeix el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, signat per l'estat espanyol".

Ho proclama la declaració que ha fet pública aquest dimecres la Societat Catalana d'Estudis Jurídics davant la situació juridicopolítica que s'ha creat arran de les sentències del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, les del TSJC sobre l'ordenança d'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona i la del Tribunal Suprem que anul·la la vehicularitat del català al segon cicle de l'educació infantil.

La Societat Catalana d'Estudis Jurídics "no pot acceptar que no es respecti la plena condició jurídica de la llengua catalana com a llengua oficial i pròpia de Catalunya, de la qual es deriva una plena eficàcia jurídica de l'ús, un dret dels ciutadans d'usar-la i un deure de coneixement general", assenyala, i avisa que "no correspon a ningú més que a les institucions catalanes decidir el marc jurídic del català i les polítiques d'ús i de foment de la normalització en tots els àmbits socials i, especialment, en l'ensenyament".

Sistema judicial propi

La SCEJ aposta per "posar fi" a la situació de "manca de llibertat i de respecte a la voluntat popular lliurement expressada" i en aquest sentit proposa que a Catalunya hi hagi "un sistema judicial adaptat a la realitat i als anhels del país que sigui tributari del sistema jurídic construït lliurement per la voluntat popular".

Es tractaria d'un sistema judicial propi "adaptat a la realitat i a les necessitats socials com el que va tenir en el període republicà amb el Tribunal de Cassació i les competències de la Generalitat en l'organització dels tribunals".

Segons afirma, això "és necessari perquè hi hagi una veritable democràcia i respecte a l'Estat de dret", ja que "sense arrelament al país i a la societat no hi ha justícia".

"Principis desballestats pel TC"

La SCEJ posa de manifest que des de la transició i el restabliment del Parlament s'ha bastit un sistema jurídic de la llengua catalana basat en la doble oficialitat, la condició del català com a llengua pròpia i d'ús preferent i normal de les institucions catalanes. En l'ensenyament, diu, l'aplicació de la immersió lingüística en català inclou "una presència suficient de la llengua espanyola per assolir una formació suficient dels alumnes en les dues llengües oficials".

Tot i així, aquests principis "van ser desballestats il·legítimament pel Tribunal Constitucional en una resolució que va representar un veritable trencament institucional", on "es va escometre un fort atac a l'ordenament jurídic del català basat en la integració i en la convivència cívica, contrària als sistemes segregacionistes i d'exclusió del dret dels nouvinguts d'altres països a rebre l'ensenyament en català".

"No correspon als tribunals decidir quina política lingüística s'ha d'aplicar"

Des de llavors, "Catalunya s'ha vist immersa en una situació constant d'excepcionalitat en què les lleis i els reglaments aprovats democràticament són ignorats o bé anul·lats a la conveniència dels tribunals".

Tot i així, aquesta filial de l'IEC deixa clar que "no correspon als tribunals decidir quina política lingüística s'ha d'aplicar a Catalunya ni disminuir la condició d'oficial de la llengua catalana despullant-la dels drets i deures".