La UE aprovarà la transferència de dades dels passatgers aeris als EUA
La informació referent als que viatgin als Estats Units serà retinguda 15 anys
El Consell de Ministres d'Exteriors de la Unió Europea aprovarà aquesta setmana l'acord amb els Estats Units sobre la transferència de dades de passatgers aeris en el marc de la lluita contra el terrorisme, que, en la pràctica, permetrà a les autoritats nord-americanes retenir durant 15 anys 19 registres personals dels qui viatgin als Estats Units. Afirmen que les dades sensibles -ètnia, opinió política, creences o orientació sexual- no aniran a parar al Departament de Seguretat.
L'acord tindrà una durada de set anys i posa fi a la incertesa jurídica que va planejar sobre les companyies aèries quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va considerar il·legal l'anterior marc normatiu, signat per la UE i els Estats Units el 2004, després dels canvis legislatius que Washington va emprendre arran de l'11-S.Actualment, les companyies aèries ja estan obligades a proporcionar 15 minuts després de l'enlairament de l'avió 34 registres dels seus passatgers. Ara es redueixen a 19, però en la pràctica poden ser bastants més. Entre aquests registres hi ha el nom del passatger, la reserva del bitllet i la del viatge, si té targeta de viatger freqüent, l'agència de viatges, el número de seient a l'avió o informació sobre si porta o no equipatge.
El text especifica que, en el cas que les dades "sensibles" –és a dir, les que revelin origen ètnic o racial, opinió política, creences religioses o filosòfiques, afiliació a sindicats i informació sobre la salut o a la vida sexual de l'individu– estiguin incloses en aquestes 19 referències que han de donar les companyies, el Departament de Seguretat posarà en marxa un sistema automàtic de filtrat i no farà servir aquesta informació.
Els qui dubten d'una adequada protecció de les dades personals tenen por que els Estats Units accedeixi als registres sensibles indirectament, com pot passar quan el passatger triï un menú concret (vegetarià, 'cosher', etc), però fonts comunitàries asseguren que les autoritats nord-americanes només faran servir aquesta informació si és pertinent en el marc concret d'una investigació.
A més, excepte si es tracta d'un cas "excepcional", aquestes dades s'esborraran. En tot cas, si cal perquè la vida d'un passatger o la d'altres persones corre perill, les autoritats nord-americanes poden sol·licitar més dades, incloent-hi els sensibles.
Si fos així, Washington restringirà l'accés i esborrarà la informació passats 30 dies a partir del moment en què es va fer servir i sempre que no calgués mantenir-la per exigències legals. Els EUA comunicarà a la Comissió Europea abans de 48 hores que s'ha accedit a aquest tipus de dades.
Els nord-americans retindran la informació proporcionada per les aerolínies en una base de dades activa durant set anys i després poden passar a ser considerades dades 'dorments' durant vuit anys més, període en què només podran utilitzar-se amb autorització d'un alt funcionari del Departament de Seguretat i en cas de "risc o amenaça" identificable. Al final d'aquest període de 15 anys, es podran esborrar.
Els elements relacionats amb una investigació concreta continuaran a la base de dades fins que el cas en qüestió s'arxivi. Les autoritats nord-americanes revisaran en col·laboració amb la UE els efectes d'aquestes regles en les investigacions portades a terme en els pròxims set anys.