Cultura Última actualització Dimarts, 24 de juliol de 2007 05:00 h

De la Vega diu que després del cas d'El Jueves cal "replantejar" el segrest de publicacions

Reafirma la independència de l'Audiència Nacional respecte al Govern

L'executiu espanyol considera 'necessari' obrir un debat per 'replantejar' l'existència de la figura jurídica del segrest de publicacions utilitzada pel jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo en contra del setmanari El Jueves. La vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega ha qüestionat la utilitat d'una mesura que, segons el criteri del govern espanyol, no tan sols està 'ancorada' en el passat, sinó que ha obtingut resultats inversament proporcionals als que es buscaven. De la Vega ha aprofitat per recordar que el fiscal general de l'estat actua amb absoluta 'independència de criteri', i ha apuntat que l'executiu ni dóna suport ni pot desautoritzar les seves accions.

La vicepresidenta espanyola ha fet aquestes manifestacions en el transcurs d'un esmorzar informatiu a Madrid on, a més del fiscal general de l'estat, Cándido Conde Pumpido –que és qui va impulsar el procediment contra El Jueves- han assistit els ministres espanyols d'Habitatge, Administracions Públiques, Agricultura i Sanitat i Consum, Carme Chacón, Elena Salgado, Elena Espinosa i Bernat Soria, respectivament.

La vicepresidenta, que ha fet aquestes reflexions en el torn de preguntes, ha assenyalat que el seu govern considera 'positiu' que 's'obri una reflexió' sobre la figura del segrest de publicacions'. Segons ha apuntat, en el marc actual cal 'replantejar' aquesta figura jurídica perquè 'la seva procedència i eficàcia estan en qüestió', sobretot 'si es té en compte l'existència dels actuals mitjans de difusió'. Aquest, ha dit, és un debat important que haurà de servir per 'qüestionar, recol·locar o replantejar' un procediment que està 'ancorat' en un moment 'diferent al que vivim'.

Segons de la Vega, el Govern manté l'absoluta equidistància i seguidisme que fins ara: ha volgut recordar que l'executiu espanyol és un ferm partidari de 'no posar límits' a l'exercici de la llibertat d'expressió: un 'dret fonamental que forma part de la columna vertebral de la democràcia'. No obstant això, ha assegurat que aquest dret ha de 'conviure' amb d'altres com 'el dret a l'honor, la intimitat, el dret a la pròpia imatge o el respecte a les institucions'.