La Presó de Figueres, la pagarem quatre vegades
La presó de Figueres és va adjudicar per 107 milions d’euros i en pagarem 402 milions fins al 2040
Es confirma que els peatges a l’ombra han estat un mal sistema per fer finançar infraestructures, el cas de la presó de Puig de les Basses a Figueres n’és un altre exemple clar. L’adjudicació inicial va ser de 107 milions d’euros que es començaren a pagar el 2010, i acabarem de pagar el 2040, amb un finançament que multiplica per quatre el seu cost inicial, és a dir més de 400 milions d’euros. El resultat és que paguem una presó quatre vegades. És incompressible que la Conselleria d’Economia que dirigia Antoni Castell autoritzes aquest sistema per finançar inversions amb un interès que duplicava el preu del diner dels mercats financers.
Peatges a l’ombra (III)
És o no un saqueig pagar per l’eix diagonal entre 3 i 4 cops el seu cost? O per l’Eix transversal? o per la presó de Figueres?
És un primer exemple, i pel seu cost és un veritable escàndol. L’eix diagonal és una carretera de 64 kilòmetres que uneix Manresa i Vilanova i la Geltrú, l’empresa adjudicatària, ACS -Florentino Perez, una de les grans empreses del IBEX-35 amb més de 14.000 milions d’endeutaments i en situació de fallida- va invertir en la seva construcció 380 milions d’euros, va acabar l’obra al 2011. Per aquesta carretera la Generalitat haurà de pagar fins a l’any 2041 quasi 1.400 milions d’euros, un increment del 368% del seu cost. Si la Generalitat hagués anat a buscar el crèdit a preu de mercat, o via bons patriòtics, com a molt s’hagués doblat el seu cost. És a dir, la Generalitat farà guanyar a l’empresa ACS un mínim de 600 milions d’euros en 30 anys, més ben dit, cada català regalarà a l’empresa de Florentino Pérez 85.-€ pel seu benefici. Són dades facilitades per la pròpia Conselleria.
La Sindicatura ho va advertir
La mateixa sindicatura de comptes va advertir a la Generalitat l’any 2008 dels perills de l’abús del finançament de la inversió publica mitjançant els peatges a l’ombra, entre altres consideracions, és diu que el model és d’una elevada complexitat, és de difícil control, suposa decisions a llarg termini - amb efecte a 25, 30 o més anys, mentre que un govern s’elegeix per quatre anys-, i té uns elevats costos pel país. Considera els peatges a l’ombra com un model per intentar esquivar l’endeutament públic, però el canvi de normes contables a Europa evita que és pugui camuflar l’endeutament.