
Simó atribueix la baixada d'ERC a les enquestes a la reedició del tripartit
També atribueix el descens electoral a les convulsions internes · Reitera que només pactaran amb qui es comprometi a un referèndum sobre la independència
La portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó, ha atribuït en part a que els seus electors ‘no han vist clar’ la seva participació en el segon tripartit el descens electoral que pronostiquen els sondejos per a ERC a les eleccions catalanes. També creu que segueixen passant factura al partit les convulsions internes del congrés del 2008. En una entrevista a l’ACN, ha defensat les llistes cremallera, tot i que ha afirmat que fins a l'estiu no es posaran noms a la llista que encapçalarà Joan Puigcercós. Ha explicat que ERC estudiarà eventuals pactes no en base a les sigles sinó als continguts i que només pactarà amb qui accepti les seves condicions, entre elles un referèndum sobre el futur de Catalunya.
Simó ha reconegut que les enquestes indiquen una tendència a la baixa d’ERC de la que el partit ‘n’és conscient de fa temps’. Després de seguir reivindicant ERC com a motor de les reformes que ha experimentat el país en els últims anys, la portaveu parlamentària d’ERC ha argumentat que el 2003 la confiança que va rebre el partit –que va fer 23 diputats- responia a múltiples motivacions, ‘algunes contradictòries’. Creu que el 2003 els va votar gent que volia canviar la manera de fer política de CiU i PSC, els que volien que ERC arrossegués CiU a posicions de major compromís nacional i els que volien l’alternança política i un pacte d’esquerres, entre altres.
‘En el moment en què prens partit i t’inclines per una opció o altra -no érem ni som un partit amb possibilitats de majoria absoluta-, una part de l’electorat diu que no és el que volia’, ha relatat. Per això, considera que ‘la tendència a un menor suport a ERC’ té entre una de les causes ‘un segon govern que (una part dels electors) no han vist clar’, tot i que la direcció de la formació independentista veu ‘imprescindible per poder acabar projectes de llei prioritaris’. ‘L’aposta era clara, però una altra cosa és la percepció que la ciutadania hagi pogut tenir en funció de les seves expectatives’, ha reblat. ‘Les enquestes ens diuen que tenim molta feina per fer’
A més, també ha reconegut que els conflictes i convulsions internes que hi ha hagut a ERC especialment durant el procés congressual després de la patacada a les eleccions espanyoles del 2008, continua passant factura. Per ella, ‘encara hi ha la visió que ERC continua tenint divisions internes tot i haver tancat el procés congressual i haver fet una transició tranquil·la i haver incorporat les diferents sensibilitats del partit’, una qüestió ‘pràcticament tancada’.
Si el president del Parlament, Ernest Benach –situat a l’entorn del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rpvira, i un dels noms més ben situats per ser el dos de Puigcercós a les llistes- va considerar el procés de confecció de les llistes d’ERC com una oportunitat perquè les ferides internes acabin de cicatritzar, Simó –l’altre nom més ben situat per ser el dos- ha considerat que les llistes ‘no tenen perquè ser un lloc per intentar evidenciar que el partit està unit’. Ara bé, tampoc nega que ‘aquesta pot ser una de les lectures que se’n faci’. ‘Absolutament partidària’ de les llistes cremallera, creu que és prematur parlar de noms per ocupar llocs a les llistes.
Convocatòria de referèndum com a condició
Pel que fa les possibilitats d’acords postelectorals, ha negat que condicionar acords a la convocatòria d’un referèndum sobre el futur de Catalunya sigui sinònim inevitable de pas a l’oposició. ‘Quin partit demòcrata pot oposar-se a preguntar sobre la relació que Catalunya ha de tenir amb l’Estat?’, s’ha preguntat. Si bé tot porta a pensar que és altament improbable que els partits que tindran opcions de formar Govern vulguin acceptar aquesta condició, Anna Simó ha subratllat que ‘altres batalles ideològiques ha guanyat ERC’, com les balances fiscals o la mateixa reforma de l’Estatut.
‘Ningú ha dit que sigui fàcil, però qui es negui, no ja a la independència, sinó a l’exercici democràtic de poder preguntar de forma rigorosa i fonamentada la pròxima legislatura sobre qualsevol qüestió, és que no ha entès el missatge que la gent ens transmet: Senyors dels partits, obrin-se, oxigenin-se, escolti’ns, pregunti’ns’.