Política Última actualització Dissabte, 7 de juliol de 2012 13:10 h

El PP de la Fórmula 1 ofega la cultura i la llengua catalana

La revista “Saó”, podria deixar de publicar-se després de 35 anys, ja que passa per moments crítics derivats de la manca d’ajuts públics i de la crisi.

La revista Saó, degana de la premsa en català al País Valencià, lluita per sobreviure a l’asfixia econòmica del PP valencià de fa més d’una dècada. Des que el PP va accedir  al Govern Valencià, l’any 1995, els ajuts públics han anat minvant, "l'aportació de la conselleria de cultura i educació es resumeix en un número rodó: el zero" assegura el seu director de “Saó”, Vicent Boscà. Actualment la revista -que compte amb un consell de redacció format per 12 persones  que treballen de manera desinteressada- té com a úniques fonts d’ingressos les subscripcions i la publicitat privada, actualment s’han anul·lat les subvencions i la publicitat institucional pràcticament ha desaparegut.

Sorgida a l'entorn del moviment eclesiàstic progressista i nacionalista, 'Saó' va veure la lluny l'any 1976 com a resposta d'un sector crític amb el poder i amb la jerarquia de l'església del moment. Arrelada en els postulats del Concili Vaticà II, la seva singularitat rau en què és fundada per sectors progressistes catòlics fermament compromesos amb la recuperació cultural i lingüística del País Valencià en la línia del nacionalisme inspirat en l'obra de Joan Fuster.

El seu nom i el seu prestigi al llarg dels anys ha fet que hi col·laborin personalitats com el mateix Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Andreu Alfaro o Lluís Alpera, entre altres.

Sense ajut institucional

Un miler de subscriptors i algunes poques pàgines de publicitat financen les despeses de publicació i enviaments. Vicent Boscà assenyala que gràcies a la campanya engegada fa uns mesos la capçalera ha pogut reunir pressupost per sobreviure fins a final d'any quan tot feia pensar que potser després de l'estiu 'Saó' desapareixeria. La revista compta amb un centenar més de subscriptors i ha aconseguit més publicitat però segons apunta Boscà el moment continua sent difícil.

La manca d'ajuts públics per part del govern valencià no fa que la situació millori. "Per alguns fem massa olor a ciri per altres som massa rojos", remarca Vicent Boscà de manera sarcàstica. Boscà assegura que entén que la revista pugui molestar perquè "no callem i diguem sempre la nostra".

Renovació dels lectors

El director de 'Saó' assenyala que malgrat tot, la revista continua "treballant i il·lusionats" amb el compromís que dóna ser la degana en català al territori. Aquesta aposta i la confiança en el futur passen per una renovació dels lectors, apropant-se a un públic més jove. La capçalera disposa d'una nova pàgina web on actualitza continguts i ofereix algun per a la consulta. També ha entrat fa pocs mesos en les xarxes socials com Facebook i Twitter per fer-se més present, i ha iniciat una secció de música en valencià, entre altres propostes.

"Estem continuant amb el camí iniciat fa molts anys però amb una economia de guerra que ens permeta garantir el futur", explica Boscà, que lamenta que la revista hagi  d'ajornar la publicació de llibres o els premis que organitzava.

En relació amb el futur, Vicent Boscà però es mostra moderadament optimista. "Jo confie, perquè hi ha gent que t'adones que està aquí i perquè és probable que a les autoritats valencianes els entre el coneixement o se'ls traga la por, jo crec en la llibertat i la practique, per això és probable que això puga passar", conclou.