L'Associació de Municipis per la Independència 'reforça el discurs' del Govern
El portaveu del Govern, Francesc Homs, creu que la transició nacional i el dret a decidir de Mas són conseqüència de la mobilització del 10-J
El Govern no veu incompatibles els plantejaments de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) amb l'acció que desenvolupa l'executiu i el president Artur Mas. El portaveu Francesc Homs ha assegurat que la consulta sobre la independència que planifica l'AMI lluny de molestar al Govern s'entén com un "reforç del discurs" del Govern. A més, Homs ha assegurat, coincidint amb el segon aniversari de la manifestació del 10-J, que aquella mobilització va provocar "com a conseqüència" que ara hi hagi un executiu i un president de la Generalitat que apostin "pel dret a decidir i la transició nacional" de Catalunya.
Després que el passat cap de setmana l'AMI aprovés impulsar un referèndum d'independència si aconsegueixen aglutinar a més del 60% d'ajuntaments de Catalunya, el Govern ha valorat satisfactòriament aquest plantejament. Sense voler mostrar el seu suport o adhesió explícits a la iniciativa, Francesc Homs ha dit que "tot el que expressi consciencia nacional de Catalunya en un sentit d'afirmació, positiu i pacífic com aquest, des del Govern no només no ens molesta sinó que ho veiem de manera positiva"." No només no ens fan nosa, sinó que entenem que aquestes iniciatives reforcen el discurs general de la Generalitat", ha sentenciat Homs, que a més ha considerat que els plantejaments de l'AMI "són aquell tipus d'expressions que demostren la vitalitat del país i el nivell de consciencia nacional que hi ha". Tot i això, ha destacat que s'ha de tenir en compte també que "els ritmes i les responsabilitats de cadascú són els que són".
Aquesta acció impulsada per l'AMI coincideix en el temps també amb el segon aniversari de la multitudinària manifestació del 10-J, celebrada al juliol de 2010 com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. El portaveu del Govern ha valorat l'efemèride recordant que "aquella manifestació va marcar un cert canvi des del punt de vista de l'enfocament polític" i ha constatat que va evidenciar "un fracàs de l'aposta de la via de situar en el marc de la Constitució el progrés de l'autogovern de Catalunya", donat que hi va haver "una dificultat afegida per part d'un TC que va actuar més enllà del que són les seves estrictes prerrogatives d'anàlisi jurídic i va fer una sentència més preventiva que de l'anàlisi que tenia plantejat".
Amb tot, ha explicat que per ell, fruit d'aquella mobilització van nàixer alguns dels eixos centrals de l'actual executiu català. "Això ha tingut com a conseqüència que tinguem un Govern amb un president al capdavant que aposti pel dret a decidir, que tingui com a nord la transició nacional i que aposti per un pacte fiscal en la línia del concert econòmic, en concordança amb el dret a decidir", ha manifestat, tot admetent que "òbviament" tot això està funcionant "sense un resultat palpable encara en aquests moments". "Quan un pretén canviar un plantejament de trenta anys, no s'aconsegueix d'una dia per a un altre. Però el propòsit hi és, i a més avalat per les urnes, que això en democràcia té un valor immens", ha conclòs.







