El Fiscal General de l'Estat decreta 'nul·la de ple dret' la sentència de mort contra Companys
No hi haurà revisió de la sentència ni anul·lació del judici sumaríssim
El Fiscal General de l'Estat, Cándido Comte-Pumpido, ha resolt per decret que la sentència que va condemnar a mort el president de la Generalitat, Lluís Companys, és 'inexistent i nul·la de ple dret'. Comte-Pumpido considera que la llei de la Memòria Històrica del 2007 declara ja la 'il·legitimitat' d'aquesta i totes les sentències que van vulnerar 'per vicis de forma i fons' el dret a tenir un judici just i afegeix que aquesta il·legimitat 'per llei' de les sentències i, per tant també, dels processos judicials, fa 'legalment improcedent' la revisió judicial. D'aquesta manera, i com fa uns dies apuntava la Junta de Fiscals del Tribunal Suprem espanyol, denega la petició que va fer la Generalitat per revisar la sentència i anul·lar el judici sumaríssim a l'expresident.
En l'escrit del decret, el Fiscal General de l'Estat reconeix que les sentències dictades pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona en data del 13 de desembre del 1939 i pel Consell de Guerra d'oficials Generals en data del 14 d'octubre del 1940 contra el president de la Generalitat Lluís Companys condemnant-lo a un delicte d'adhesió a la rebel·lió són 'són inexistents i nul·les de ple dret' i per tant, 'expulsades de l'ordenament jurídic'.D'aquesta manera, el Fiscal General de l'Estat dóna per vàlids els arguments presentats fa una setmana per la Junta de Fiscals de Sala del Tribunal Suprem, el seu màxim òrgan assessor, que rebutjava ja en un informe previ la petició del Govern de la Generalitat i la néta de l'expresident català de revisar la sentència després de considerar, per primera vegada, que a través de la citada llei es donava com a 'nul de ple dret' un judici sumaríssim d'un consell de guerra franquista.
En aquest mateix sentit, Comte-Pumpido argumenta que la llei de la Memòria Història del desembre del 2007 declara ja 'il·legítims' tots els òrgans i tribunals judicials creats durant la Guerra Civil i la Dictadura així com les sancions i condemnes imposades per aquests per motius polítics, ideològics o religiosos. Un il·legitimitat doncs 'per disposició legal' que priva, per tant, de qualsevol 'vigència jurídica' tots els arguments i justificacions de les sancions a Companys i per tant, deixa sense efecte l'opció de la revisió judicial.
Segons el Fiscal General de l'Estat, no es pot revisar un judici si la sentència que es objecte de revisió 'no és ferma ni vigent'. Segons Comte-Pumpido, 'pretendre ara una revisió en sentit tècnic i jurídic de les resolucions judicials dictades contra Companys suposaria reconèixer, implícitament, l'actual vigència i efectivitat de les sentències tot i ser declarades injustes i il·legítimes per la citada llei'. És per aplicació directa de la llei de la Memòria Històrica, afegeix el Fiscal, que s'assoleix l''efecte rehabilitador' d'una decisió 'injusta'.
Amb tot conclou que en ser les sentències contra Companys 'expulsades de l'ordenament jurídic' i sense que existeixi actualment 'aparença de legalitat o validesa' resulta 'legalment improcedent, per falta d'objecte, la interposició del recurs de revisió davant el Tribunal Suprem'.
Els casos d'Alemanya i Àustria
El Fiscal General de l'Estat enumera a la part final del decret situacions comparables a les resolucions a Companys. Concretament fa referència a la llei d'anul·lació dels judicis injustos nacionalsocialistes per part del Parlament Alemany que deixa sense eficàcia jurídica les sentències dictades pels tribunals populars i consells de guerra des del gener del 1933 per raons polítiques, militars, racials, religioses o ideològiques.
Posa també com a exemple el cas d'Àustria i les lleis decretades per aquest país per anular tots els judicis celebrats per tribunals creats pel règim nazi durant l'ocupació d'Àustria. Concretament una llei del 2005 estableix nul·les de forma retroactiva i sense ser necessari un examen, totes les condemnes dictades contra ciutadans austríacs sota el domini nacionalsocialista.