El desastre de Vall Fosca Mountain Resort, una promesa com la d'Eurovegas al Pirineu
L’operació beneïda per la Generalitat havia de ser clau pel desenvolupament local i crearia llocs de treball a dojo. El resultat és un espai malmès i un territori deprimit.
20
Carregant
Un macrocomplex turístic al municipi de la Torre de Cabdella, amb estació d’esquí, camp de golf, zona residencial per a més de 5.000 persones, amb 900 habitatges i 8 hotels, centre de convencions i 2.200 places d’aparcament subterrani, a construir per fases. L’empresa va calcular que el resort crearia 300 llocs de treball - el 45% de la població de tota la vall-. Ara hi ha 99 habitatges acabats i molts per vendre, un camp de golf de fireta, zones encara per urbanitzar, remuntadors i pals oxidats en desús, veient el pas del temps. L’alcalde de Torre de Cabdella, impulsor del projecte, va anunciar ahir que vol convertir tota la Vall Fosca en un museu hidroelèctric. Del “pelotazo” a la racionalitat.
Van vendre un projecte sostenible i respectuós que portaria la prosperitat a la vall
La Generalitat va aprovar el projecte el 2001, i l’any 2004, després de quatre anys de gestió de tràmits administratius, el desenvolupament del macrocomplex es va fer públic. Grups ecologistes i una plataforma local van demanar a la Generalitat que aturés un projecte basat en un model de turisme exclusivament centrat en la construcció residencial i especulatiu, contrari al manteniment de les activitats agràries i ramaderes de la vall, que se sustentava sobre fortes inversions externes, i que no potenciava els valors naturals, ecològics, històrics i culturals del territori, Malgrat tot el projecte va tirar endavant.
L’any 2008 l’execució de les obres del complex quedà aturat perquè l’empresa constructora, Matinsa-Fadesa, presentà concurs de creditors. Davant la situació, la Generalitat es va comprometre a realitzar gestions per aconseguir nous inversors o, fins i tot, va apuntar la possibilitat que el projecte fos assumit per l’Institut Català de Finances (ICF), organisme que ja havia carregat amb altres estacions d’esquí deficitàries. Però això no va arribar i tampoc els treballs de restauració per minimitzar l’impacte ambiental de les obres compromesos. Avui en queda el testimoni d’una il·lusió basada en els diners fàcils amb un resultat desolador.
La memòria ens hauria de fer més savis i estalviar repetir els errors
En nom del desenvolupament i els llocs de treball s’ha donat llum verda a molts projectes sense valorar-ne la viabilitat i l’impacte i sense tenir en compte les externalitats negatives que sempre assumeix la ciutadaniat, tot i que sovint hi havia col.lectius que alertaven del risc.
El programa ‘El documental’, del Canal 33, va emetre ‘Espui’, una producció en la qual Anna Soldevila, la seva directora, va gravar durant 12 anys la història del macrocomplex en el poble dels seus ancestres, Espui, a la Vall Fosca és un testimoni d’un macrodespropòsit on polítics de tots colors van jugar la carta del desenvolupament fàcil.
Imprimir
Enviar
GERONA
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat