Els alcaldes de CiU exigeixen menys Estat espanyol
Volen suprimir estructures de l'Estat en lloc de retallar competències locals i recorden a l'Estat que alguns municipis ja han mancomunat serveis a través dels Consells Comarcals
Una cinquantena d'alcaldes de CiU han fet públic un manifest per tal d'exigir al govern de Madrid que suprimeixi estructures de l'Estat amb competències transferides en lloc de retallar les competències locals. És la rèplica del món local a la modificació de la Llei de Bases de Règim Local que ha anunciat l'Estat. "No es pot entendre ni acceptar que els que no han defugit la responsabilitat, ara hem de llegir al BOE que sobrem i que hem de deixar pas als paracaigudistes de Madrid", ha reblat l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. La federació creu que és una "vulneració flagrant" i recorda que ja s'han mancomunat serveis a través dels Consells Comarcals.
Alcaldes i regidors de la federació nacionalista s'han concentrat aquest migdia a les portes del Parlament en un acte institucional per rebutjar la modificació de la Llei de Bases de Règim Local. En un manifest conjunt, representants del món local de CiU han qualificat l'anunci del govern de Mariano Rajoy "d'atac a l'autogovern de Catalunya, que té competència exclusiva" en aquesta àmbit i d'"estratègia recentralitzadora per perjudicar els país".Creuen que també és un "atac a la democràcia representativa dels ciutadans", lamenten que s'allunyi la presa de decisions dels ciutadans, i "ataquen la història, la identitat i la cohesió del país", ha assegurat Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i Geltrú, en llegir el text. Per tot plegat, asseguren que defensaran els 947 municipis de Catalunya perquè "són l'ànima, la malla que lliga el país".
A més critiquen que les propostes del govern espanyol suposaran "un encariment" de l'administració local perquè els ajuntaments només suposen un 3,4% del deute públic, perquè l'increment de l'IVA se'ls traduirà en "una càrrega impositiva extra de 120.000 milions d'euros" i recorden que nou de cada deu regidors del país no cobra cap sou.
És per això que, tenint en compte que aquestes mesures "no acompleixen objectius" com l'estalvi econòmic o l'eficiència de l'administració, titllen la proposta del govern central de "cortina de fum per eludir la necessària reforma de l'administració central, hipertròfica i ineficient". I per això exigeixen que se suprimeixi, "com a mínim", les administracions estatals que tenen competències transferides com Cultura o Sanitat".
Els paracaigudistes de Madrid
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha tancat l'acte amb una càrrega dura contra la modificació de la llei en "confessar cert astorament". "No s'entén com es pot prescindir de competències i recursos humans mentre es deixa intacte el nombre de ministeris, secretaries d'estat i direccions generals".
I ha afegit enmig d'aplaudiments: "No es pot entendre ni acceptar que els que no han defugit la responsabilitat pròpia ni sobrevinguda, alcaldes i alcaldesses, en una actitud que és clau en el transcórrer de la crisi per mantenir el clima d'equilibri social, ara hem de llegir al BOE que sobrem, que fem nosa, i que hem de deixar pas als paracaigudistes de Madrid perquè ens vinguin a posar ordre "
Puigdemont ha criticat "la mà llarga" de l'Estat per "acorralar" el món local i per "esprémer" els recursos econòmics del país mentre "es fa l'orni amb els problemes que ha contribuït a crear amb la seva actitud morosa i espoliadora a Catalunya".
Ha lamentat que l'Estat no els hagi demanat opinió en la modificació de la llei i els ha recordat que en qualsevol cas tenen "moltes idees per aprimar el greix sobrer de l'Estat". Ha assegurat que la proposta de Governs Locals de la Generalitat és "fruit del diàleg" i ha obert les portes a ajuntaments d'altres colors polítics per sumar-se al rebuig.
L'alcalde de Ribes de Freser, Marc Prat, per la seva banda, ha apel·lat a la "diversitat i la complexitat" del territori i ha defensat que ja hi ha municipis catalans que han "mancomunat serveis" a través del consell comarcal de manera "clarament eficient i gens malbaratadora". Ha aprofitat per denunciar la "vulneració flagrant al model que ha estat sa i positiu" els últims anys i que ha vertebrat la "qualitat" dels serveis que reben els ciutadans.







