El PP de les Illes confirma el genocidi contra la llengua catalana

Sánchez Camacho avala els seus correligionaris de les Illes abstenint-se a la concessió de la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya a Òmnium

10  

( 7 vots )

 Carregant

El PP segueix amb la persecució contra la llengua catalana per terra, mar i aire, primer al País Valencià, a la Franja, a les Illes i al Principat i avui s’ha consolidat la persecució a les Illes amb la modificació de la Llei de la Funció pública. El nou redactat rebaixa la llengua catalana de requisit a mèrit per accedir a l'Administració o ocupar-hi un lloc de treball i introdueix la possibilitat que els topònims de les Illes Balears tinguin forma oficial en català i en castellà.

La triada contra el català

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

En el en plenari al Parlament balear, la socialista Pilar Costa i el diputat per PSM-IV-Entesa i Més per Menorca Nel Martí han defensat les esmenes i els vots particulars que han mantingut els grups parlamentaris respectius. Per contra, el diputat popular Fernando Rubio ha donat suport a la totalitat del text del dictamen i s'ha manifestat en contra de les esmenes de l'oposició.

El projecte estableix eliminar l'exigència general d'un determinat nivell de coneixement de català com a requisit per accedir a l'Administració Pública o per ocupar-hi qualsevol lloc de feina. Així, es valoraran com a mèrit els diferents nivells de coneixements de català, que no es podrà exigir com a requisit més que en els casos que la llei determini.

El projecte de llei preveu només una sèrie d'excepcions al requisit d'un determinat nivell de català: llocs d'assessorament lingüístic, de personal docent, lloc la funció del qual sigui la informació i l'atenció al públic, la recepció al públic i/o l'atenció telefònica, juntament amb d'altres que estableix la iniciativa.
A més, l'Administració podrà emprar el català i el castellà, indistintament, en les seves actuacions internes i en la relació entre aquestes, i també en les comunicacions adreçades a persones físiques o jurídiques.

Amb el nou redactat, els topònims de les Illes Balears podran tenir com a forma oficial la catalana o la castellana i la catalana conjuntament. Amb l'acord previ del ple de l'ajuntament corresponent, el consell insular respectiu, assessorat per la Universitat de les Illes Balears, haurà de determinar els noms oficials dels topònims. El Parlament ha rebutjat que el Consell Consultiu emeti dictamen sobre

Notícies relacionades

10 comentaris

Imprimir Enviar