"Veieu catalans, Pau Gasol orgullós de ser espanyol"
Ni tant sols l’esport pot salvar Espanya, ni tant sols comprant i obligant a esportistes bascos i catalans la imatge d’Espanya té credibilitat al món
Un cop el tenista Rafael Nadal ha renunciat a portar la bandera espanyola per “una lesió”, els dirigents esportius espanyols, els mateixos que practiquen l’apartheid contra l’esport català, han perdut definitivament els papers, s’han reunit urgentment per designar qui seria l’abandera’t d’Espanya en la cerimònia d’inauguració dels jocs olímpics de Londres i han fet veure que ho feien seriosament, han amagat que l’empresa russa que ha fet les meravelloses disfresses dels esportistes espanyols tenia pactat que l’abandera’t espanyol havia de ser un esportista mediàtic i un cop retirat Nadal, tant sols Pau Gasol podia ser l’escolit. D’aquesta manera també enviaven un missatge als partidaris de la selecció catalana, “veieu catalans, Pau Gasol orgullós de ser espanyol”
Compren voluntats individuals, però no compraran el paísÉs fàcil comprar voluntats, comprar talent per mitja de diners, prebendes o amenaces, tots aquets dirigents espanyols que avui alaben els Gasol, Navarro, Puyol, Cesc o altres esportistes catalans, són els mateixos que practiquen el joc brut contra els esportistes catalans, o federacions que lluiten per ser reconegudes internacionalment, són els mateixos que van subornar dirigents esportius per tirar enrere el reconeixement de la Federació Catalana d’Hoquei, són els mateixos que van impedir que els esportistes catalans que van guanyar els mundials d’esports de muntanya fossin reconeguts, són els mateixos que dia a dia treballen per enfonsar l’esport català, són els mateixos que dia a dia ens fan més pobres mitjançant els diners que van a Madrid i no tornen.
Aquells que ens insulten, ens roben i ens denigren, els hi hem de riure les gràcies?
Ahir al vespre el TN de TV3 obria la secció d’esports amb la noticia que Pau Gasol seria l’abandera’t d’Espanya, deu ser la lògica del bon periodisme, però crec que alguns vam tenir la sensació molt habitual en aquest petit país nostre que com que no tenim en aquest cas seleccions catalanes reconegudes, ens volen fer gaudir dels nostres enemics esportius.
En aquests jocs olímpics de Londres 2012, Catalunya no hi participa i per tant Espanya no ens representa
Ara que precisament fa 20 anys dels jocs olímpics de Barcelona 92 cal recordar que a canvi d’organitzar aquells jocs, el Juan Antonio Samaranch va modificar la carta olímpica per evitar la participació d’esportistes que representessin a països que no tinguessin estat reconegut. És a dir el patriota espanyol Samaranch va cobrar bé les seves decisions, un veritable franquista que va superar la mort del dictador sense cap problema i que va fer un darrer servei a Espanya, és bo recordar-ho ara que és parla de posar el seu nom a un carrer de Barcelona.
El que no esperava Samaranch és que avui, la seva aposta és una motivació més per aconseguir la llibertat d’aquest país, i cada cop més catalans aposten per la independència, seria el millor homenatge que li podrem dedicar als franquistes com Samaranch, franquistes de l’època i imitadors d’aquells franquistes.