L’agonia de Can Feliu de Campllong: interessos espanyols que escanyen els productors catalans
Una de les principals explotacions lleteres de Catalunya, reconeguda a nivell europeu i innovadora és a les acaballes, víctima de les companyies envasadores
19
( 9 vots )
Carregant
L'empresa de Campllong va ser la primera a Catalunya en obrir el mercat de les expenedores de llet fresca, però després de l’èxit inicial la situació es va capgirar i l'empresa va decidir apostar per una nova estratègia i fer venta de proximitat a grans consumidors -hostaleria, càterings,i hospitals-. Mentre però, no ha pogut prescindir de vendre a les grans envasadores. El problema ha vingut per la deficient regulació del mercat que fa que les companyies envasadores tinguin una posició de control absolut que els permet escanyar els productors. Aquest fet afecta altres productors i sectors com el de l’oli, i demostra la feblesa de l’administració catalana i la manca de polítiques clares que apostin pel consum de proximitat i dels productes “Made in Catalonia” .
Can Feliu és la punta de l’iceberg
Malgrat omplir webs i publicacions, anuncis radiofònics, fer costosíssims fòrums del món rural i de parlar hores sobre les avantatges de fomentar el consum de proximitat, per enfortir el sector primari català, els governs de la generalitat no hi han cregut mai, i la prova està en Can Feliu i la situació en que es troba ara. Unes de les poques actuacions, petites però remarcables, en aquest sentit per part de l’administració, va ser la Gastroteca i el projecte de venta directa, amb una acollida i èxit considerable. El sector privat va per davant de l’administració, però sense una aposta decidida d’aquesta, és molt més difícil que les experiències puguin reeixir. Un bon exemple el trobem en el camp de la producció i distribució ecològica, que malgrat ser la ventafocs governamental, capeja la crisi.
Per entendre l’afirmació de que els governs no hi han cregut mai cal fer-se les següents preguntes: Quants centres públics –escoles, residències d’avis, hospitals, etc- hi ha a Catalunya que facin consum de proximitat? O incloguin en els seus concursos públics que les empreses de càtering utilitzin productes de proximitat?. Quants d’aquests centres, ajuntaments i la pròpia administració de la Generalitat, a l’hora de comprar, tria producte produït a Catalunya? Com fomentem l’adquisició dels productes que produïm a Catalunya? Quans bars i restaurants i clients d’aquests es preocupem de triar productes catalans? I als supermercats? La resposta és que hi ha molta feina afer i la administració hi té un paper remarcable, té les eines, li falta la voluntat, i això no costa diners. A més podria ajudar a alleugerar la crisi, a generar ocupació i deixar de dependre de la regulació de l’estat espanyol.
Els tentacles de l’estat
El CCN, va més enllà en la anàlisi del problema de Can Feliu i assegura que “Hi ha una conjunció d’interessos espanyols per aconseguir anorrear la capacitat econòmica de Catalunya i dels seus empresaris, perquè saben que la nostra força rau en l’esperit emprenedor i en el potencial industrial i d’innovació”.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat