Una cinquantena d'escriptors enbrencs homenatgen Jesús Moncada en la seva trobada anual al Matarranya
En la trobada s'ha presentat un recull de la creació artística de l'autor de Mequinensa a través d'un llibre i una aplicació per a ipad
Vall-de-roures (ACN).- El món literari de l'Ebre s'ha reunit aquest diumenge a Vall-de-roures, a la comarca del Matarranya, com venen fent des de fa set anys, en un exercici de normalitat al voltant de la llengua que uneix aquestes terres i que agermana la seva literatura. Enguany l'escriptor de Mequinensa Jesús Moncada és el gran homenatjat. L'empresa Turispad, dedicada al lloguer d'ipads, ha preparat una aplicació que fa un repàs a tota la creació artística de Moncada i s'ha presentat el llibre 'Univers Visual de Moncada', publicat per l'editorial aragonesa Prames. La jornada acaba amb un emotiu recés a Arnes on es cantarà i llegirà a l'autor de Mequinensa en presència de la seva germana Maria Rosa Moncada.
Rosa Maria Moncada signa el llibre 'Univers Visual de Moncada' a la llibreria Serret de Vall-de-roures, en la Trobada d'Escriptors Ebrencs al Matarranya.
© @ACN
Comparteix
TweetPer complementar l'homenatge, l'empresa Turispad, dedicada al lloguer d'IPads, ha preparat una aplicació que recull una part de les obres artístiques de l'autor que també s'han recollit en un llibre presentat en la trobada, 'Univers Visual de Moncada', de l'editorial aragonesa Prames. El llibre s'ha fet gràcies que Maria Rosa Moncada, germana de l'escriptor, ha cedit els drets de totes les litografies que estan exposades a l'espai Moncada de Mequinensa.
El món literari ebrenc defuig qualsevol conflicte a l'entorn de la llengua. Consideren que no hi existeix el debat sobre si els territoris comparteixen el català i com ells ho fan també amb les seves obres. Mentre el Govern d'Aragó etiqueta la parla catalana de la Franja, els escriptors només es mostren preocupats per la manca de recolzament que reben les lletres catalanes. Per això també, en la trobada s'han presentat les obres guanyadores dels premis de literatura catalana d'Aragó Guillem Nicolau dels anys 2011 i 2010. L'any passat la guanyadora va ser l'obra, 'Licantropia', de Carles Terés i el premi 2010 el va guanyar Merxe Llop amb 'Ressò en l'obscuritat'. Aquest és l'únic premi en llengua catalana que manté el govern aragonès i per al qual no es veu un futur massa esperançador.
Llibreria pionera
La llibreria Serret de Vall-de-roures és des d'aquest dissabte la primera llibreria de la Franja de Ponent que està acreditada dins de la xarxa de llibreries de la Generalitat de Catalunya, fet que encara reforça més l'aposta d'aquest territori per l'obra escrita en català. Per al seu propietari aquesta distinció és un reconeixement "a la fenia feta" i una via encara més directa de contacte entre la llibreria i Catalunya, i de col·laboració amb el Gremi de Llibreters catalans.
Octavi Serret no deixa de reinventar-se i fer propostes úniques. De moment ja treballa en la creació d'un portal web, seguint el model d'Amazon, on es pugui tenir accés a tots els continguts que han estat produïts a la Franja de Ponent, que caldrà digitalitzar prèviament i convertir-se en un format de descàrrega. També embasta un projecte per promocionar el patrimoni del territori a través del seu valor literari amb l'edició d'un llibre que s'emmiralli en l'obra 'Sobre raíles' que van elaborar 24 escriptors amb les seves experiències després de recórrer a bord del tren "El Transcantábrico" tot el nord d'Espanya.
Un dècada d'aposta per les lletres ebrenques
Serret forma part del grup d'impulsors que ja fa una dècada va decidir apostar per reafirmar la literatura ebrenca i fer-ne difusió a través de la Fira del Llibre Ebrenc que es celebra a Móra d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, tots els mesos de juny, i que els escriptors van macerant al llarg de l'any amb diverses trobades com la del Matarranya. "És un treball en conjunt que fem per poder generar noves iniciatives, que les coses a nivell de literatura vagin a més i siguem capaços de fer coses diferents", ha dit Serret. Que la trobada aplegui una cinquantena d'autors, demostra que la salut de la literatura ebrenca és bona, i que els territoris estan units perquè maduri i sigui més reconeguda.







